Qui no té feina, el gat pentina…2

Un cop acabat el projecte anterior i com que el confinament no s’acaba, he decidit d’esprémer una mica més el meu servidor.

Una de les primeres coses que vaig fer quan va començar la pandèmia, va ser desconnectar les entrades des d’internet, com que jo estava a casa, resultava absurd poder accedir-hi des de fora, d’aquesta manera també m’estalvio revisar els logs i veure qui ha volgut entrar sense permís.

Així doncs, revisant quins serveis hi ha instal·lats, veig que encara funciona “Transmission“, que és un client BitTorrent multiplataforma que em serveix per a descarregar fitxers que altres usuaris comparteixen, com per exemple literatura lliure de drets o programari open source.

Aprofitant aquesta circumstància, i que tinc unes quantes pel·lícules emmagatzemades, he decidit d’instal·lar un servidor d’streaming de vídeo per a poder veure-les a la tele sense haver d’endollar un disc dur extern, cosa que, d’altra banda, seria infinitament més senzill, però no tan satisfactori.

Després de voltar una mica per la xarxa, trobo un programari que sembla adequat a les meves circumstàncies que es diu “gerbera“. Primer de tot perquè hi ha una versió per a 32 bits al repositori de Debian i després perquè sembla consumir pocs recursos.

La instal·lació ha estat senzillíssima i només he hagut de modificar un paràmetre del fitxer “config.xml”, el que fa referència a l’accés a la interfície d’usuari mitjançant un navegador: “<ui enabled=”yes” show-tooltips=”yes”>”.

A partir d’aquí i seguint la documentació del programa, he afegit els mèdia a la seva base de dades i ja està disponible per a veure’ls a la tele… Ah! Doncs no 🙁

O sí, però no sé com es fa!

A buscar!

Veig que per a veure els mèdia a la tele, cal que aquesta disposi del protocol “DLNA“. Busco el núm. de model de la meva televisió, faig una cerca per Internet i… bingo! La meva tele té instal·lat el protocol i el servidor figura al menú com una entrada de mitjans com qualsevol altra, USB, HDMI, etc.

Provo l’invent i va bé, una mica lent, però prou bé. Hauré d’investigar si hi ha massa processos consumint amplada de banda o potser és que els mèdia són massa pesants… No ho sé però segur que hi ha una solució, com per exemple la transcodificació dels fitxers “on the fly” que voldria dir, aproximadament, “sense interrompre el programa informàtic que ja s’està executant”.

Per si no ha quedat clar, la finalitat de tot plegat no és veure els mèdia a la televisió sinó aprendre, aprendre cada dia alguna cosa nova que em resulti interessant, i això ho és.

Formació en confinament

Aprofitant la impossibilitat de sortir al carrer,  i que LinkedIn ha obert part de la seva formació, estic aprofitant per a adquirir coneixements i millorar alguna rutina.

Alguns cursos són més interessants que uns altres però tots tenen alguna cosa que pot ser útil.

Bé hem de fer alguna cosa mentre dura l’assumpte del virus!

Qui no té feina, el gat pentina

Doncs això, un cop enllestides les principals reparacions domèstiques, he engegat un projecte que tenia aturat des de fa molts anys… potser més de deu.
Estic posant en marxa un servidor d’streaming  per a escoltar música en qualsevol lloc de casa.

La història comença que sóc conscient que ja no podré utilitzar de forma còmoda els centenars de CDs de música que acumulen pols en una torre al racó del menjador. Ja no hi ha cap reproductor de CDs a l’habitatge, els que tinc són al traster.  I doncs, que faig? Deso els CDs també al traster? Seria una llàstima no aprofitar les quasi 30.000 pistes d’àudio que hi ha a l’estoc… D’altra banda, tota una fortuna.

Així doncs, aprofitant la parada obligatòria a què ens obliga el virus dels co***ns, reprenc el projecte i començo a investigar una mica. Les meves perquisicions em condueixen a “Ampache“, “A web based audio/video streaming application and file manager allowing you to access your music & videos from anywhere, using almost any internet enabled device.”.

Els comentaris són molt bons i tinc els elements necessaris per a posar-lo en marxa: un PC amb un sistema LAMP instal·lat, coneixements suficients i temps… molt temps.

Internet és meravellós, el que tu vols fer, algú altre ja ho ha fet abans i ha recollit l’experiència perquè es pugui aprofitar, així que aquí deixo algunes de les pàgines consultades i que m’han estat d’utilitat, ensems que els mostro el meu agraïment:

No estan ordenades però el més lògic seria començar per la tercera, la de github.

La principal dificultat ha estat convèncer al “composer” que obviés el repositori inexistent de dropbox amb una ordre tipus “composer remove” que he hagut de repetir algunes vegades, però un cop solucionat, el sistema funciona perfectament.

Un problema menor és el fet que el meu servidor no té lector de CDs (ni pantalla, teclat, ratolí…) i els dos lectors de CDs externs que tinc, han decidit deixar de funcionar, així doncs, seguint la màxima de “a cada problema, la seva solució”, estic passant el contingut multimèdia mitjançant una connexió sftp amb l’ajuda de Filezilla, i controlo què està passant amb una connexió ssh mitjançant un emulador de terminal.

De moment tot funciona bé, quan acabi de pujar les pistes, em dedicaré a polir el catàleg i a escoltar música, es clar!

Actualització 20 de març de 2020: la transmissió de dades  a través de la xarxa és molt lenta. He aturat el Filezilla i he fet el trasvàs de la música mitjançant un disc dur extern i he estalviat moltíssimes hores de llum i molta calor i desgast de maquinari.

Confinament, 2n. dia

Amb aquest ritme, crec que acabaré les petites reparacions domèstiques abans que acabi el confinament. Ja he netejat a fons dos calefactors i he reparat l’ansa del congelador… feines que feia anys que estaven pendents.

Com a mostra, un botó:

Pel que fa al congelador, també he aprofitat per a descongelar-lo… el que deia, se m’acaba la feina :))

Confinament

Qui ens ho havia de dir! Un virus està aconseguint el que la Greta Thunberg no ha pogut fer amb tots els seus esforços… aturar la contaminació (temporalment).

Avui és el primer dia de confinament i l’he dedicat a muntar un sistema d’streaming multimèdia, aprofitant el servidor de proves que tinc a casa i el programari ampache. De moment hi estic carregant la meva discografia (més de 100 CD) i després miraré el que dóna de si.
Demà tocarà estudiar una mica de rus i preparar un nou projecte laboral que he d’haver enllestit en tres mesos.

Pel que fa al confinament en si, no és gens incòmode perquè tenim totes les comoditats. No entenc que la gent es torni boja acaparant provisions com si no hi haguera demà. Certament estem en guerra, però no amb altres països, per la qual cosa els subministraments estan garantits.

També he pogut comprovar que la gent gran i la més jove no acaba d’entendre que s’han de limitar o eliminar els contactes entre persones.  Els uns perquè no els fa por morir, tot i que si emmalalteixen ocuparan un llit que potser necessitarà un accidentat, i els altres perquè no hi veuen el perill, potser per la seva energia i empenta… Caldrà anar insistint.

Dilluns vinent, si no hi ha contra ordre, aniré a treballar. No acabo de copsar-ne la necessitat perquè l’activitat als jutjats estarà sota mínims, però “Allà on hi ha patrons no manen mariners“.

Tres mesos…més

Tinc poc temps per a escriure les meves reflexions. Tinc feina, i si no en tinc, me la busco.

Avui però, val la pena aprofitar el cap de setmana per a comentar(-me) que ja han passat tres mesos… més. Vaig començar al juny i ja ha arribat el desembre. En aquests sis mesos he inventariat més de dotze mil expedients que han quedat dipositats en 175 metres lineals de caixes contenidores de deu cm, és a dir 1750 caixes d’arxiu definitiu… quasi res.
D’altra banda, si tenim en compte que cada expedient inclou quinze grapes de mitjana, doncs hauré extret…  180 mil grapes!
Amb raó em fan mal els canells i les espatlles…

A banda de la feina, he pogut aconseguir el certificat Competic 3 que és l’equivalent a l’ACTIC avançat (segons Ordre PRE/206/2017) en “tractament de la informació escrita” i “tractament de les dades”, amb un nou de nota mitjana. Tot i que al certificat hi constarà “APTE” i res més, la satisfacció personal no me la treu ningú (i la captura de pantalla on consta, tampoc).

La nota negativa és que no tinc el nivell que voldria de llengua russa. Ho porto bé però no en tinc prou, així doncs, aprofitaré la parada de Nadal per a repassar les lliçons i reprendre el curs amb millors condicions.

I el Nadal? El Nadal possiblement serà com cada any, i ja m’està bé.

Tres mesos

Ahir va fer tres mesos que treballo de Tècnic d’Arxiu als Jutjats de Lleida, a través de l’empresa “Magma Cultura”. Tota una experiència.

Evidentment no puc comentar res del que passa per les meves mans, perquè l’Ètica i les normes relatives a allò que en diuen “descubrimiento y revelación de secretos” m’ho impedeix. D’altra banda, la meva feina és molt concreta i no inclou mirar ni escodrinyar els expedients més enllà de l’imprescindible per a un correcte inventariat d’aquests. Així doncs, si algú espera comentaris “suculents”, pot deixar de llegir ara mateix.

Al meu entendre, en qualsevol feina hi ha uns pilars fonamentals que converteixen un bon lloc de treball en un infern i a l’inrevés: Que t’agradi la feina que fas, un sou i condicions de treball dignes, i un bon ambient laboral.

Jo he estat afortunat perquè m’agrada la feina que faig, el sou és “correcte” (tot i que podria ser més “correcte”) i els companys de treball són d’una qualitat humana excepcional.

Les expectatives indiquen que hi podria estar uns quants mesos més però sigui com sigui, penso continuar implicant-m’hi al màxim (com sempre faig) sense pensar si el meu lloc de treball té data de caducitat, cal gaudir de les coses en el moment que passen sense pensar en hipotètics problemes futurs que potser no esdevindran mai.

Nova aventura

El “parón” que necessitava per fer un trencament abans de trobar feina, ha durat poc. D’aquí a cinc dies començo a treballar en un altre lloc, fent tasques completament relacionades amb el que he estudiat i practicat… una joia.

A finals del mes passat, després d’enviar un currículum a una empresa que proveeix de professionals a altres empreses, vaig anar a Barcelona a fer una entrevista de treball.

No n’he fet gaires d’entrevistes de treball però m’hi sento còmode fent-les. Crec que el secret és ser transparent i no tenir una excessiva necessitat (cosa ben difícil avui dia). És ben cert que el tarannà de l’entrevistadora va ajudar molt i molt al bon desenvolupament de la reunió. Així, a primera vista, una bona persona, també transparent i disposada a tenir-me en compte.

Bé, la qüestió és que una setmana després em van confirmar que, si volia, la feina era meva. I volia, i tant que volia! Treballar de Tècnic d’Arxiu als Jutjats de Lleida, quatre mesos després d’acabar el Grau d’Informació i Documentació amb l’optativitat de Gestió de Serveis d’Informació és una oportunitat a la qual  no tothom pot accedir.

Ara toca incorporar-me i ajudar a fer que tot rutlli el millor possible, aportant el que pugui per millorar el servei i també gaudir d’una mica d’estabilitat laboral.

Dos acabaments i un inici

Avui ha estat el meu darrer dia de vacances, les he gaudit de valent atenent assumptes que havia deixat de banda per manca de temps, petites feines domèstiques, lectura de texts, condicionar la terrassa i les plantes… petites coses.

Avui finalitza també la relació laboral amb l’empresa que em va contractar ara fa deu mesos.  Ha estat una relació interessant, en la qual he pogut aportar (crec) més del que m’era exigible, i profitosa per ambdues bandes. Les relacions amb els companys han estat les habituals en totes les empreses (suposo), però la relació amb el Director General ha estat excepcional. Una de les millors coses d’aquesta feina ha estat conèixer el Ricard Purroy i treballar amb ell i per a ell. Bona persona i gran professional al qual he d’agrair l’oportunitat que em va donar.

Les raons per marxar abans que s’acabés el contracte quedaran en l’àmbit privat. Només vull dir que ha estat per desavinences amb l’empresa en general, tot i que no amb els companys ni els directius.

També és cert que volia ampliar horitzons, treballar més “de lo meu”, en una empresa més gran on els documents no siguin simples proves d’una relació comercial, on poder aplicar els meus coneixements a fons, amb col·legues de departament que apreciïn les sèries documentals i els expedients, on poder repensar els mètodes i eines de comunicació i documentació per a aportar valor afegit al conjunt de l’organització… resumint, un lloc on fer de documentalista.

Ara, doncs, comença l’inici que deia al títol, és a dir, comença la cerca d’una nova feina que satisfaci les meves aspiracions i necessitats, i en la que pugui aportar el meu granet de sorra. És per això, aquests dies, he estat actualitzant el currículum i “movent” les xarxes amb la finalitat de tornar a sortir al mercat laboral. No tinc pressa per fer-ho i m’agafaré un breu lapse temporal de desconnexió, ja que vull fer un petit “reset” amb autocrítica inclosa que em permeti analitzar algunes de les tasques realitzades.

Veurem que passa a partir d’ara perquè hom no sap mai què ens oferirà el destí.

Manual de procediments

Aquest post podria considerar-se una segona part del post anterior, perquè quan ja hem tret l’entrellat dels processos, seria recomanable fer un manual de procediments, o com es diu en anglès, un Standard Operating Procedure (SOP).

Un SOP és “un conjunt d’instruccions, pas a pas, compilades per una organització per a ajudar els treballadors a realitzar operacions rutinàries complexes”.

El que es busca és eficiència, qualitat, uniformitat, disminució de les errades i normalització. Tot això, evidentment, no es fa perquè sí, es fa per reduir despeses (relacionades amb els diferents factors) o per incrementar beneficis augmentant la productivitat.

És ben cert que no és obligatori fer un manual de procediments, com tampoc ho és modelar els processos, però també és cert que ajuda molt a saber on són les fugues de l’empresa. Si en un procés determinat es consumeix més temps, mà d’obra, energia o matèria primera del necessari, s’està perdent diners.

Els SOP són documents estructurats i amb poques variacions, el seu format dependrà del sector i el seu suport dependrà de la política documental de l’empresa. El sentit comú aconsella que siguin documents vius i per tant seria millor que s’elaboressin en suport digital, amb la finalitat d’anar modificant el que calgui a mesura que les circumstàncies vagin canviant.

Com en el post anterior, només parlaré de la meva experiència personal, ja que hi ha molta gent experta en el tema, i a Internet es poden trobar bones i nombroses plantilles i excel·lents articles.

Cal advertir però, que en l’empresa on treballo no es va arribar a implementar cap més mesura que la del modelatge de processos. Per raons que no vénen al cas, ens vàrem aturar en aquell pas. No obstant ja havia estat preparant uns esborranys i algun prezi, així doncs exposaré el que vaig fer per si fos d’ajuda per a algú.

Un cop modelats els processos, el següent pas va ser buscar programari que m’ajudés en la tasca. Els requisits eren: que fos open source, gratuït i fàcil d’operar… No vaig saber trobar res.

Com que no volia utilitzar programari privatiu, vaig cercar plantilles lliures per a adaptar-les a les nostres necessitats. Val a dir que hi ha molt material de bona qualitat generat en països de l’Amèrica del Sud, però una molt bona font de recursos la vaig trobar a “iso9001calidad.com“. No he sabut esbrinar de qui depèn, només sé que el nom l’ha registrat algú de Múrcia i que està allotjat a “http://dinahosting.com/”. En tot cas, val la pena visitar-la i explorar els recursos que hi ha.

Així doncs vaig triar una plantilla senzilla (“lo bueno, si breve, dos veces bueno”) amb els següents ítems: títol, departament, data, lloc per a la signatura d’aprovació, objectiu, procediment pas a pas (incloent-hi el disseny BPMN) i observacions, i en vaig fer alguns esborranys adreçats a Direcció.

Com he dit abans, no es va arribar a portar a terme, però va ser una bona experiència d’entrenament per a futures accions, siguin en aquesta empresa o en una altra.