Pasqua

Ja estic esperant la mona de pasqua. La meva padrina me la dóna tot i que la fa la meva mare perquè la padrina ja no pot. Qui sap si serà l’última… Mentrestant anirem assajant el verset, soc un home de tradicions (algunes) i cal respectar el desig dels nostres majors, s’ho han guanyat.

Pasqua és avui

la mona, la vull

doneu-me la mà

que us la vull besar.

A veure si després puc penjar una foto…

A banda, ahir vaig (vàrem) lliurar una nova pac, aquesta estava centrada el les bases de dades tipus “Access”, què difícil l’he trobat! veurem si la nota s’adiu a l’esforç emprat. Pel que fa al grup (de dos) una mica desorganitzat, vaig haver de quedar-me sense anar a Chalamera per si feia falta connectar-me per fer alguna cosa, la família allà i jo a Lleida.

 

Reconeixements acadèmics

He afegit una nova pàgina fixa al bloc, es diu “Reconeixements acadèmics” i està vinculada a “Mozilla backpack“. No deixa de ser una motxilla on desar les teves distincions (“badges”) digitals.

Si puc aniré posant també els diplomes físics i així ho tindré tot endreçat, i ho podré compartir amb un cop de clic.

Webinar

Com deia fa uns dies, aquest any he descobert els “webinar”. Són conferències web obertes en les quals un ponent explica en vídeo les tema corresponent.

L’eina que fan servir es diu “webinarjam” i és de pagament… llàstima!

Ara mateix estic a punt de veure un webinar titular “El marketing de contenidos en los servicios documentales” i l’organitza Socialbiblio.

Sembla molt interessant. Veurem si finalment es porta terme perquè de moment va amb retard.

ACTUALITZACIÓ: finalment he hagut de sortir de la sala, ha començat massa tard i ja no he pogut aprofitar 🙁

Primera pac

Avui he lliurat la meva primera pac des de maig de 2014… massa temps, no havia d’haver sacrificat els estudis per la feina, ara sé que no valia la pena. Bé, tant se val, la qüestió és que ja he tornat i estic content.

Sembla que demà tindré notícies d’allò altre. És més que res, una sensació, una cosa a flor de pell. Caldrà mantenir el cap fred i la boca tancada, però no sé si podré.

Ningú està sol

Casualitats de la vida, avui parlava amb un company i amic de més enllà del Cinca, concretament de la capital del Regne d’aquí a la vora, vaja, de Madrid, i resulta que compartim més coses de les que ens pensàvem.

Compartim una bona colla d’anys al servei d’uns col·lectius que han anat canviant, també, gràcies a nosaltres i a les nostres inquietuds, al nostre saber fer i l’entusiasme que hi hem abocat. És per això que hom podria sentir un xic de decepció en veure algunes actituds.

Nosaltres, deixant de banda la modèstia pròpia, som persones capacitades i amb responsabilitat, tot i que ell les té en un altre nivell. Tenim interessos comuns com per exemple la passió per la informàtica de “nivell elevat”, per dir-ho d’alguna manera no ens espanta la consola de comandaments 🙂

Tinc molt clar que, en cas de voler engegar un  projecte tecnològic, ell seria un ferm candidat a soci.