Trobo que ara és un bon moment.

Fa gairebé un any vaig obrir aquest bloc. És hereu d’altres blocs que van complir la seva missió i que ara estan guardats esperant el moment de fusionar-se.

Quan el vaig obrir semblava que començava una època fosca en la meva vida i el subconscient ho devia saber perquè vaig escollir un tema una mica fosc per al bloc:

Antic tema

Ara però, trobo que és un bon moment per fer canvis. D’una banda el Sr. WordPress ha publicat el tema twenty seventeen,  i de l’altra banda, tot i que el 2016 acaba deixant-nos una mica tristos,  sembla que el 2017 començarà amb energia i força bé en molts sentits, així que és moment de posar un tema una mica més lluminós.

Feliç any nou per a tothom!

Un dia com qualsevol altre

Avui seria un dia com qualsevol altre, si no fos que… és 31 de desembre i a mitja nit celebrarem el cap d’any, que venen temps de canvi per al nostre País, que s’acaba el semestre universitari i que s’ha mort un company.

El Ramon Iglesias s’ha mort, al llit, a casa seva, amb els seus… ha marxat el seu cos i ens ha deixat els records. En el meu cas, vint-i-quatre anys de records i vivències de tots els colors. El vaig conèixer quan tots dos estàvem més prims i érem més joves, formàvem part d’un projecte que ens va deixar pel camí, uns voluntàriament i els altres per força, el projecte però, continua sense nosaltres. Ens queden els records, bons records. No em ve a la memòria cap mala passada d’aquest company, teníem diferències, sobretot polítiques, però mai ens van separar, sempre acostumàvem a estar en sintonia.

Dos anys després de la seva sortida del projecte i quasi un any de la meva, el passat divendres dia dos, vam fer el segon sopar anual de l’ex-equip directiu. Moments de gaudi, tot recordant anècdotes i situacions, reunions i sopars, dies especials i moments difícils, crítiques, xafarderies, acudits… tot això ja s’ha acabat, ell ja no podrà venir més, però estarà entre nosaltres mentre nosaltres el recordem.

Adéu, Ramon, espero que allà on siguis, hi hagi marmitako i cava brut nature.

Nova etapa, reptes nous

Torno al món laboral actiu, el dia 1 de desembre vaig fitxar per la Fundació IDEE.

Aquesta Fundació privada sense ànim de lucre em va fer una bona oferta: una jornada de treball a mida que em permet simultaniejar el treball, els estudis de Grau i la família.

Ara toca adaptar-se a la nova situació, agafar nous hàbits de vida i implicar-se en un projecte que s’albira apassionant. Sé que puc aportar molt, tinc els coneixements i l’actitud, estic ben format acadèmicament i sóc competent en molts àmbits.

Per altra banda coneixeré nous estils de treball i maneres de fer, nous companys i grups diferents. Aquesta nova situació m’obre finestres per on veure el món d’una altra manera.

Estic disposat a treballar per aconseguir una bona simbiosi on tothom hi guanyi.