Com fer créixer una base de dades promocional a un preu insignificant

Consti per endavant que el següent escrit és una opinió personal i un exercici d’auto reflexió, sense cap altra pretensió que no sigui fer veure a l’hipotètic lector com cedim alegrement les pròpies dades personals.

Després d’aproximadament set anys sense fumar, l’estiu passat vaig voler tornar-hi. Sis mesos després ja vull tornar-ho a deixar, coses de la condició humana.

La qüestió és que (potser) sóc fumador d’una molt coneguda marca de tabac, segurament la segona en vendes.
Des de fa un temps el fabricant ha anat posant dins del paquet de tabac, unes butlletes rectangulars amb un codi promocional i una adreça web on comprovar si has estat l’afortunat guanyador d’algun dels premis que s’hi anuncien.

Avui he decidit comprovar els paperets que he guardat aquests darrers dies i ha anat a la web en qüestió.

Després de no trobar per cap lloc les condicions d’ús de la web ni les bases del sorteig,  i com que no tinc “user”, he clicat a “registrarse”.

Després de fer clic, he estat redirigit a una altra plana on posar el codi per comprovar que sigui vàlid.
Un cop validat el codi i com que no m’havia registrat prèviament, he anat a parar a un formulari de registre.

Veient que es demanen dades com sexe, província i data de naixement, i que a més a més ja t’avisen que es faran estudis de mercat i anàlisis estadístiques (si ho acceptes, és clar), que potser vol dir que t’enviaran propaganda? o potser vol dir que vendran les teves dades d’addicte al tabac a empreses del sector salut? no ho sé, per això he decidit esbrinar algun detall més sobre aquest concurs i he buscat per Internet, perquè aquí tampoc no he trobat les bases del sorteig.

“Sant” Google m’ha ajudat a trobar ben de pressa un enllaç al “Consejo General del Notariado”  on consten les dades de l’acta del protocol del sorteig, incloent-hi el document pdf de les bases.
El primer que sorprèn és que la validesa del sorteig va des del 4 d’abril fins al 18 de juny de l’any passat tot i constar com a “sorteo en vigor”, però bé, potser sí que encara està en vigor, no siguem desconfiats.

Com que sóc xafarder de mena, he baixat les bases del sorteig i he llegit les 6 pàgines. En el segon punt es confirma que la promoció acabava el 18 de juny de 2016, tot i que es reserven la facultat d’ajornar, modificar, anul·lar o repetir les condicions de la campanya, per tant no puc saber si ja ha acabat o no. Però el setè punt és per mi el més interessant: la descripció dels premis. Diu que hi ha 4 premis, el valor total dels quals és de 644 euros. I és aquí quan acabo, faig captures de pantalla per escriure aquest text, tanco les webs obertes al navegador i estripo les paperetes dels codis.

Potser l’amable lector es pregunta per què? Molt senzill, perquè a canvi d’una ínfima oportunitat de guanyar algun dels 4 premis de ben poc valor monetari, he de regalar les meves dades, confirmar què fumo i quant.

Conclusió: compres un paquet de tabac, trobes a dins una butlleta amb un codi i una adreça web, però no hi ha data de caducitat ni l’accés a les bases del sorteig. Si vols comprovar si ets un dels afortunats, has de donar les teves dades abans i tot de poder saber si encara ets a temps de participar, i el millor de tot, facturant més de 2 milions i mig d’euros anuals (segons Expansión), l’empresa aconsegueix una enorme base de dades confirmades i el consentiment dels propietaris per utilitzar-les, invertint uns miserables 644 euros en premis, negoci rodó.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Ha valgut la pena.

Ja tinc les notes del semestre i només falta fer la mitja amb les proves que es fan a mig mes.

L’esforç ha valgut la pena, ha estat un semestre una mica dur per tot plegat i ha costat treballar les cinc assignatures de les quals em vaig matricular. Ara però, veig una part de la recompensa, 4 notables i un excel·lent de… 10!!!

Sense menystenir el propi esforç personal, val a dir que la matèria era interessant i els docents han estat a l’altura.

El següent pas és fer una bona repassada al materials per fer front als exàmens i millorar la nota si fos possible. Després, si tot va com ha d’anar, tornar a matricular-me de cinc assignatures més per al pròxim semestre i així anar apropant-me al final del Grau. Especular més enllà seria temerari i tampoc no cal explicar tots els projectes, si més no avui 😉

Centenari

Alguns d’aquells que tenen la sort de viure una vida llarga i plena, que no vol dir lliure de dificultats, arriben a un estat de consciència que els permet mirar les coses des d’un altre punt de vista, de manera més tranquil·la i relaxada, veient passar el temps a poc a poc i gaudint com un regal el moment d’obrir els ulls cada matí.

És el cas de la meva padrina que fa uns dies va celebrar el seu 100 aniversari. Reconec que aquests són casos excepcionals i que no val a dir que aquella gent d’abans de la guerra sí que són forts, perquè també ens van deixant. La meva padrina viu amb un dels seus nets, és plenament autònoma i no dóna feina més enllà de les visites esporàdiques al metge, podríem dir sense equivocar-nos que té més bona salut que les seves filles. Fa el dinar, posa rentadores i planxa la roba… amb moderació doncs té l’ajuda d’una senyora que fa la feina  més feixuga. Té cura dels seus pocs estalvis i defensa els seus drets amb la vehemència que li permet la seva edat.

El dia 28 de desembre va voler celebrar el seu centenari acompanyada de la família més directa i dels seus nebots, alguns dels quals no tenen el bon aspecte que té ella, ironies de la vida. Vàrem anar al restaurant “lo caragol” (però el de la plaça de les magnòlies) de Lleida, regentat per la filla d’una neboda, on vàrem gaudir de valent.
Vàrem sotmetre la padrina ( o tia, depèn) Antònia a una sessió maratoniana de fotografies que ens va esgotar a tots, excepte a ella, i tothom es va emportar un record.

Dies enrere, quan li vam preguntar si no seria un daltabaix massa important, ens va dir que no estava disposada de cap manera a renunciar a la celebració del seu centenari, que els cent només es fan una vegada i que ja s’ho tornaria a  pensar quan arribés als dos-cents 😉
Filles i nets vam estar d’acord amb la reflexió, no cal privar-nos de les coses que ens fan sentir vius, al cap i a la fi, una persona que ha sobreviscut a dues guerres mundials cruentes i una obscena guerra civil, que va esquivar per pocs minuts la mort durant el bombardeig del Liceu Escolar (altrament jo no hauria pogut escriure aquest post), que ha patit l’exili i reclusió del seu espòs, que ha parit durant la guerra, que ha vist arribar la llum, la ràdio, el telèfon, el vàter dins de casa, l’aigua calenta, la televisió, la penicil·lina, dos cops d’estat (18 de juliol de 1936 i 23 de febrer de 1981), i que ha arribat als cent anys, és mereix poder fer (quasi) el que li vingui de gust, ni que sigui per homenatjar d’alguna manera a tots aquells que prematurament es van quedar pel camí, com el seu home, els dos gendres i tants altres.

Salut i força Padrina! i que la força continuï acompanyant-te.

Salut!

Save

Save

Save

Save