Delicious, RIP?

Avui, després de dos dies d’inactivitat, la web de “del.icio.us” torna a funcionar. Entengueu-me, només torna a funcionar parcialment, és a dir es pot afegir i consultar enllaços però continua sense permetre l’exportació dient allò que fa mesos que repeteix “We’re sorry, but due to heavy load on our database we are no longer able to offer an export function. Our engineers are working on this and we will restore it as soon as possible”.

Suposo que és una mesura per evitar la fuga massiva d’usuaris cap a altres plataformes, no ho sé però ho sembla.

Per la meva part, des de que van començar a sortir notícies sobre la venda  i viabilitat del servei, vaig començar a guardar còpies de seguretat dels meus enllaços, que ja són més de 3500, tots ells degudament etiquetats i amb comentaris personalitzats. Tot i així no vaig poder evitar la probable pèrdua dels últims 200 enllaços afegits, ja que la darrera còpia de seguretat que tinc és d’abril de l’any passat.

Des d’aleshores, no he pogut desar els meus “bookmarks” apropiadament i en tinc una bona colla sense classificar… fins avui 🙂

He estat cercant durant mesos una aplicació alternativa a “Delicious” i no ha estat fins aquesta setmana i per casualitat que l’he trobat. Penseu que els requeriments que demanava eren molts, el més important però, era que pogués importar els marcadors des del “backup” en forma de fitxer “html”, sense perdre els meus comentaris individualitzats!

L’alternativa es diu “Tagpacker” i crec que acompleix amb escreix les necessitats de tots els “orfes” de “Delicious”, començant per la importació dels “Favoritos” de forma impecable i sense errades. A més a més indexa les etiquetes, però també els comentaris, facilitant la cerca i recuperació posterior. Per descomptat és gratuïta i, molt important, és alemanya (UE), i per tant (suposadament) més respectuosa amb les dades personals que les radicades a altres països.

Personalment i com a opinió personal, crec que només puc dir allò de “Delicious” est mort(?), vive le “Tagpacker”!

Tornem-hi!

Ben aviat comença el semestre universitari a la UOC i començo a albirar el llum al final del túnel. Si tot va com ha d’anar, em queden 3 semestres per acabar el Grau i encarar la part final de la meva vida laboral.

Conscient de les dificultats de compaginar els estudis, el treball i el gaudi amb la família, però satisfet dels resultats obtinguts fins ara, aquest semestre m’he matriculat de 6 assignatures.

Si les 5 del semestre passat eren un repte, les 6 de l’actual representaran un esforç titànic. A més a més, hi ha una assignatura temuda per molts estudiats, és la de “Base de Dades” i no són pocs els que l’han hagut de repetir. Espero no engrossir aquesta llista i aprovar-la dignament.

Les altres 5 són també molt interessants: Anàlisi documental, Gestió d’unitats i serveis d’informació, Polítiques d’informació i transparència, Documentació audiovisual i Documentació sanitària, i crec que m’aportaran molts coneixements, alguns d’ells molt útils per a la meva feina actual.

Estic decidit a repetir la meva gesta del semestre passat i, no només aconseguir una Matrícula d’honor, sinó almenys dues. Serà difícil però sé que no és impossible.

Per mi, és molt important aconseguir un bon expedient acadèmic, que reflecteixi l’esforç esmerçat aquests darrers anys. Potser no se’l mirarà ningú però, no deixa de ser un orgull per un mateix.

Un condensador

Feia unes setmanes que el nostre rentaplats marca Candy model CDF-3153 feia coses rares. Deixava entrar l’aigua i la extreia perfectament però no feia res més, les aspes no giraven.  Tot i això, de vegada en quant començava a funcionar i de vegades acabava el cicle de rentat.

Vaig cercar per Internet si algú havia tingut el mateix problema però no vaig trobar res, el més semblant era una possible avaria en la bomba de recirculació.

Veient que no trobava solució al problema, vaig fer venir un tècnic que es va dedicar a tocar botons i em va fer volar 70 euros sense ni treure el rentaplats del seu lloc. La seva conclusió: “és la placa i val molts diners, te recomano que en compris un altre”.

Abans de mirar preus, vaig decidir desmuntar la porta i mirar jo mateix el circuït imprès. Semblava estar correcte, sense components reescalfats ni condensadors explosionats, cap soldadura havia canviat de color… La placa no era 🙁

Quan ja havíem mirat preus per comprar un nou rentavaixelles, en un moment de “bogeria” vaig fer un correu al fabricant, esperant alguna indicació o consell.

L’endemà al matí rebo un correu dient que havien passat l’avís de l’avaria al servei tècnic de Lleida. Recordant la passada experiència els vaig trucar immediatament per evitar tornar a pagar diners per no res.
La diferència en els tractes van ser abismals, començant per un preu tancat amb un topall per dalt.

A mig matí apareix el tècnic, extreu l’aparell, desmunta la porta, comprova la placa, torna a muntar i va directe al motor. Detecta un condensador malmès i ens diu el que costarà la reparació… 8,65 euros. Evidentment hi ha la resta: desplaçament i mà d’obra i impostos, tot plegat 55,84 euros i a funcionar.

Us els recomano, són “Servicio Técnio Lucia” i el seu telèfon és el 973240414.

Per acabar us presento el culpable.

Matrícula d’Honor, fita aconseguida!

Les notes de la Uni d’aquest semestre han estat bones, molt bones, 4 notables i una Matrícula d’Honor!

M’ho vaig proposar i hi he esmerçat molts esforços, però ja he aconseguit la meva primera Matricula d’Honor. L’emoció va ser indescriptible, veure recompensat l’esforç personal no té preu i un reconeixement com aquest als 50 anys, tampoc.

Val a dir però, que com tot a la vida, aquesta Matricula és un merit col·lectiu.

Què vol dir això? molt senzill, aquestes notes acadèmiques són el resultat de:

  • El meu esforç personal, evidentment.
  • La bona docència del tutor.
  • Uns materials adequats i una bona infraestructura de la UOC.
  • I sobretot, la bona voluntat de la família, que s’ha adjudicat una part de les tasques que jo tenia assignades, permetent-me estudiar de valent.

Això ens porta a la reflexió que (quasi) ningú és un ser individual, en major o menor mesura tots depenem els uns dels altres i el treball col·laborativa és una bona opció per aconseguir bons resultats.

Per cert, tot i que la família ja està satisfeta amb les notes, i són tangibles els resultats dels diners invertits en estudis universitaris, tot i això, ara toca retornar-los una part del seu esforç i pencar de valent intentant que descansin una mica, ni que sigui fins a mig febrer, data en la qual torno a començar amb més ganes que mai.