El dret de vot

Després d’algunes setmanes frenètiques per si podrem votar o no, llegeixo a Twitter un escrit del Senyor Jorge Verstrynge que m’ha agradat molt. Després de demanar-li permís, el reprodueixo a continuació, per tot seguit fer una breu reflexió que em faig a mi mateix però que voldria compartir.

L’adreça de la piulada és aquesta: https://twitter.com/VerstryngeJorge/status/906963472235352064

Ante la sinvergonzonería, las mentiras, el cinismo y las amenazas proferidas por el Gobierno de Madrid y los partidarios afines a éste, se hace obvio que, más que nunca, hay que votar el 1 de Octubre: con papeletas, las uñas o la voz, donde no las haya. Pero votar. Porque votar de una forma u otra ya es cuestión de honor.

No cedáis, que nadie puede impedir a un pueblo decidir su destino. Y no aceptéis eso de que cuando se vulnera la ley, se vulnera la democracia: la voluntad del pueblo está por encima de la ley; más aún: el pueblo y su voluntad son la fuente de la ley.

(JORGE V. 10.09.2017)

#CatalunyaVota

El Sr. Verstrynge i jo tenim algunes diferències ideològiques però ambdós pensem que votar soluciona els conflictes polítics, per tant aquí van els meus pensaments:

Quan des de Madrid (genèric) ens diuen que el referèndum és il·legal, ens enganyen, clar i català; el que realment haurien de dir és que, un resultat afirmatiu de l’esmentat referèndum no es podria aplicar perquè contradiu la seva “sacrosanta” Constitució, no sé quantes Lleis més i a més a més no interessa a determinades elits econòmiques. Però es clar, és més fàcil dir que és il·legal i tallar de soca-rel el debat d’idees que portaria a una reforma constitucional, que he d’admetre que no m’atrau. El fet de comptar-nos en un referèndum acordat permetria que el poble espanyol prengués consciència de forma fefaent de les aspiracions del poble català i, d’aquesta manera potser s’aixecarien veus que pressionarien els representants polítics a prendre determinats acords i accions que, qui sap, ens menarien a un trencament total del règim del 78 que “ells” no poden permetre de cap manera car seria la fi de moltíssimes prebendes i obriria la caixa dels trons a, per exemple, Andalusia i els seus latifundis.

Per acabar, és ben cert que hi ha dictadures que deixen “votar” els seus ciutadans i no per això deixen de ser dictadures, però quan una democràcia impedeix el vot del poble,  emprèn el camí de convertir-se en una dictadura, i això és molt perillós, tant si et quedes com si te’n vas.

Salut i Llibertat!

Nou curs escolar

Comença el setembre i amb ell alguna reorganització personal.

De moment he fusionat els dos comptes twitter que tenia i només en conservaré un, amb això i una mica de força de voluntat crec que aconseguiré fer una mica menys el ronsa. Evidentment seguiré llegint els meus dos diaris de capçalera, Vilaweb i Ara, perquè són la millor manera d’obtenir informació seriosa i contrastada.

Pel que fa a LinkedIn, hauré de tenir-ne una cura especial perquè pot ajudar-me a aconseguir alguna de les meves metes, no obstant la prioritat màxima continua essent el Grau en Informació i Documentació, al que em dedicaré amb cos i ànima, i més ara que començo a veure el final d’aquest camí.

De cara a iniciar el semestre amb seguretat i, aprofitant que tinc 12 dies abans de començar a treballar, ja he començat a fullejar el material que m’ha arribat i també algun text interessant que he trobat a Internet. Tot sigui a fi de bé.