Adéu, Toni.

Dia trist per a molts, ens ha deixat el Toni Curto, amic i company de feina, bona persona, sempre un somriure als llavis, un acudit a punt per suavitzar una situació, una mà per ajudar a qui fes falta…

Adéu, Toni, romandràs en la nostra memòria.

Nova feina

A partir de demà seré un nou i flamant cap de divisió de l’empresa Adescare, S.A.

Les converses i entrevistes prèvies han donat el seu fruit, els meus estudis, les capacitats, habilitats i segurament també el meu caràcter, la serietat i la responsabilitat han convençut al meu ocupador.

Ara toca demostrar i fer realitat que sóc capaç de fer tot el que he dit que podia fer. Com sempre, per esforç i implicació no quedarà, tinc els coneixements i sé com usar-los, si se’m dóna confiança i marge de maniobra, puc ajudar a optimitzar una gran part de la mecànica de l’empresa, des dels fluxos de treball i de documents fins a l’anàlisi i previsió del trencament d’estocs, passant per l’estudi de la migració de sistemes cap a l’open source, tot per ajudar a l’equip a fer créixer l’empresa, tant en la generació d’ingressos com en l’estalvi de temps, i per tant, diners.

Sé que puc aportar molt de mi i crec que el meu nou “jefe” n’és ben conscient, per això m’he marcat jo mateix un límit en el temps: si s’aproven, a finals de setembre s’hauran hagut de notar els canvis i millores que penso anar proposant, d’idees no en falta.

Final de semestre

Avui he fet el darrer examen del semestre… i del Grau!

Si no passa res i aprovo les tres assignatures i les pràctiques, només hauré de fer el Treball de Final de Grau.

Així doncs al setembre em matricularé dels 12 darrers crèdits del Grau i faré el millor TFG que sigui capaç de fer, per esforç i ganes no serà.

A banda de la voluntat, capacitat, coneixements i habilitats, tinc al meu favor que comença l’estiu i podré anar preparant material, lectures i idees… sempre que la feina m’ho permeti perquè… ben aviat hi haurà novetats 🙂

Final d’etapa

Avui m’he acomiadat de la feina. Resulta estrany perquè la darrera vegada que ho vaig fer va ser l’any 1988 per la impossibilitat de compaginar dues jornades de treball consecutives. A tall d’anècdota recordo que durant els primers 15 dies de treball vaig perdre 10 kg. i després de 3 mesos, estava exhaust.

Les següents dues vegades que vaig acabar una relació laboral van ser l’any 1992 i l’any 2016. La primera perquè van tancar la delegació de Lleida de Rosdor (patates fregides i snacks), i la segona… millor no pensar-hi, cal no oblidar però no és necessari recordar.

Així doncs, avui he comunicat a la meva “jefa” que en 15 dies plego perquè m’ha sortit una feina a jornada completa i un sou “decent”, espero no equivocar-me però inclús si fos el cas, de tot s’aprèn.

M’ha encantat la reacció de l’Àngels (la “jefa”) perquè, tot i deixar-la “en cuadro”, s’ha alegrat molt per mi. És el que té treballar amb bones persones 🙂

Pel que fa a la nova feina… ho deixo per a una entrada posterior.