Qui no té feina, el gat pentina…2

Un cop acabat el projecte anterior i com que el confinament no s’acaba, he decidit d’esprémer una mica més el meu servidor.

Una de les primeres coses que vaig fer quan va començar la pandèmia, va ser desconnectar les entrades des d’internet, com que jo estava a casa, resultava absurd poder accedir-hi des de fora, d’aquesta manera també m’estalvio revisar els logs i veure qui ha volgut entrar sense permís.

Així doncs, revisant quins serveis hi ha instal·lats, veig que encara funciona “Transmission“, que és un client BitTorrent multiplataforma que em serveix per a descarregar fitxers que altres usuaris comparteixen, com per exemple literatura lliure de drets o programari open source.

Aprofitant aquesta circumstància, i que tinc unes quantes pel·lícules emmagatzemades, he decidit d’instal·lar un servidor d’streaming de vídeo per a poder veure-les a la tele sense haver d’endollar un disc dur extern, cosa que, d’altra banda, seria infinitament més senzill, però no tan satisfactori.

Després de voltar una mica per la xarxa, trobo un programari que sembla adequat a les meves circumstàncies que es diu “gerbera“. Primer de tot perquè hi ha una versió per a 32 bits al repositori de Debian i després perquè sembla consumir pocs recursos.

La instal·lació ha estat senzillíssima i només he hagut de modificar un paràmetre del fitxer “config.xml”, el que fa referència a l’accés a la interfície d’usuari mitjançant un navegador: “<ui enabled=”yes” show-tooltips=”yes”>”.

A partir d’aquí i seguint la documentació del programa, he afegit els mèdia a la seva base de dades i ja està disponible per a veure’ls a la tele… Ah! Doncs no 🙁

O sí, però no sé com es fa!

A buscar!

Veig que per a veure els mèdia a la tele, cal que aquesta disposi del protocol “DLNA“. Busco el núm. de model de la meva televisió, faig una cerca per Internet i… bingo! La meva tele té instal·lat el protocol i el servidor figura al menú com una entrada de mitjans com qualsevol altra, USB, HDMI, etc.

Provo l’invent i va bé, una mica lent, però prou bé. Hauré d’investigar si hi ha massa processos consumint amplada de banda o potser és que els mèdia són massa pesants… No ho sé però segur que hi ha una solució, com per exemple la transcodificació dels fitxers “on the fly” que voldria dir, aproximadament, “sense interrompre el programa informàtic que ja s’està executant”.

Per si no ha quedat clar, la finalitat de tot plegat no és veure els mèdia a la televisió sinó aprendre, aprendre cada dia alguna cosa nova que em resulti interessant, i això ho és.

Formació en confinament

Aprofitant la impossibilitat de sortir al carrer,  i que LinkedIn ha obert part de la seva formació, estic aprofitant per a adquirir coneixements i millorar alguna rutina.

Alguns cursos són més interessants que uns altres però tots tenen alguna cosa que pot ser útil.

Bé hem de fer alguna cosa mentre dura l’assumpte del virus!

Qui no té feina, el gat pentina

Doncs això, un cop enllestides les principals reparacions domèstiques, he engegat un projecte que tenia aturat des de fa molts anys… potser més de deu.
Estic posant en marxa un servidor d’streaming  per a escoltar música en qualsevol lloc de casa.

La història comença que sóc conscient que ja no podré utilitzar de forma còmoda els centenars de CDs de música que acumulen pols en una torre al racó del menjador. Ja no hi ha cap reproductor de CDs a l’habitatge, els que tinc són al traster.  I doncs, que faig? Deso els CDs també al traster? Seria una llàstima no aprofitar les quasi 30.000 pistes d’àudio que hi ha a l’estoc… D’altra banda, tota una fortuna.

Així doncs, aprofitant la parada obligatòria a què ens obliga el virus dels co***ns, reprenc el projecte i començo a investigar una mica. Les meves perquisicions em condueixen a “Ampache“, “A web based audio/video streaming application and file manager allowing you to access your music & videos from anywhere, using almost any internet enabled device.”.

Els comentaris són molt bons i tinc els elements necessaris per a posar-lo en marxa: un PC amb un sistema LAMP instal·lat, coneixements suficients i temps… molt temps.

Internet és meravellós, el que tu vols fer, algú altre ja ho ha fet abans i ha recollit l’experiència perquè es pugui aprofitar, així que aquí deixo algunes de les pàgines consultades i que m’han estat d’utilitat, ensems que els mostro el meu agraïment:

No estan ordenades però el més lògic seria començar per la tercera, la de github.

La principal dificultat ha estat convèncer al “composer” que obviés el repositori inexistent de dropbox amb una ordre tipus “composer remove” que he hagut de repetir algunes vegades, però un cop solucionat, el sistema funciona perfectament.

Un problema menor és el fet que el meu servidor no té lector de CDs (ni pantalla, teclat, ratolí…) i els dos lectors de CDs externs que tinc, han decidit deixar de funcionar, així doncs, seguint la màxima de “a cada problema, la seva solució”, estic passant el contingut multimèdia mitjançant una connexió sftp amb l’ajuda de Filezilla, i controlo què està passant amb una connexió ssh mitjançant un emulador de terminal.

De moment tot funciona bé, quan acabi de pujar les pistes, em dedicaré a polir el catàleg i a escoltar música, es clar!

Actualització 20 de març de 2020: la transmissió de dades  a través de la xarxa és molt lenta. He aturat el Filezilla i he fet el trasvàs de la música mitjançant un disc dur extern i he estalviat moltíssimes hores de llum i molta calor i desgast de maquinari.

Per fi ha arribat el dia

Avui és el DIA. Ja tinc el certificat provisional que supleix el meu flamant títol de Graduat en Informació i Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya. Aquella aventura que va començar l’any 2010, ha acabat aquest semestre amb un èxit total.  Tinc un bon expedient acadèmic farcit d’excel·lents i notables, i embellit amb alguna matrícula d’honor.

És evident que el Títol de Graduat l’he aconseguit amb esforç personal, dedicació i la inversió de moltíssimes hores que hagués pogut dedicar a altres coses, però també és cert que no l’he aconseguit tot sol. Una collada de gent m’ha ajudat de diverses maneres, sigui donant-me suport o docència, així doncs crec necessari fer-ho constar perquè “qui no és agraït, és un malparit” (equivalent en català del “es de bien nacido, ser agradecido“).

De ben segur la llista serà incompleta i algú es quedarà fora, vagin les meves disculpes per endavant.
El primer de la llista ha de ser per força el meu cunyat Jordi, que és qui em va animar insistentment a començar el Grau, després la meva família, Pilar, Anna i Lídia que han hagut de suportar un xic d’abandonament per un “bé major”,  també els meus pares Maria i Josep (e.p.r) que amb gran alegria van veure com, finalment, el seu fill estudiava una carrera. No puc oblidar els amics Rafa i Lluís, sempre disposats a escoltar els meus “rollos”, i el LuisMi, que em va ajudar en alguna assignatura complicada. També algun company de carrera, especialment el Josep Maria Augé sense el qual potser hauria abandonat Estadística i Enginyeria del Programari.

Per acabar és necessari agrair la tasca del personal docent i no docent de la UOC, pel seu tracte humà, la docència i l’encoratjament continuat que m’han ofert.

Fora de l’apartat d’agraïments però dins del grup de responsables necessaris sense els quals hagués acabat el Grau l’any de la meva jubilació, hi ha la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida de l’any 2016, l’any en el qual em van acomiadar de la feina, cosa que em va permetre gaudir d’uns fantàstics i profitosos 24 mesos d’atur, durant els quals li vaig donar l’empenta final als meus estudis universitaris, així doncs… gràcies? Ja és ben cert que quan es tanca una porta…

Aquí acaba aquesta entrada, no us podeu imaginar les ganes que tenia de poder publicar-la!
Després d’aquesta en publicaré alguna altra amb caràcter retrospectiu perquè, sincerament, fins ara no he tingut temps.

EOI

La setmana passada va començar el curs A1.1 de llengua russa, he conegut els companys (nou) i hem fet les primeres classes. La Professora, Anna Logínova (Анна Василова Логинова), és encantadora i, sobretot, molt pacient. Crec que aprendré molt, tot i que no serà ràpid.

La llengua russa té moltes peculiaritats, començant per l’alfabet ciríl·lic. Hauré d’acostumar el cervell a interpretar els símbols. A més a més, els russos no escriuen amb lletra d’impremta, tot ho escriuen amb lletra lligada i, és clar, et pots trobar amb coses com aquesta:

Segur que una persona russa pot llegir-ho sense parpellejar, però un aprenent…

ACTUALITZACIÓ (febrer 2019): Mercès a les TIC i al que he après fins ara 😉 crec que aquí hi posa “Лишишься” (Лишишься), que vol dir “perdent”, sembla que vaig avançant amb el coneixement d’aquesta bonica i lògica llengua 🙂

Русский Язык

La matrícula a l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida comença al setembre de cada any, i jo acabaré el Grau universitari al gener… amb una mica de càlcul bàsic veig que des del febrer fins al setembre de 2019 tindré el cervell en mode “stand by”, cosa perillosa perquè després de nou anys estudiant potser m’acomodo i començo a veure l’Ana Rosa o la Grisso amb el perill que això suposa per a la meva integritat intel·lectual.

Així doncs, comentant amb el meu amic Lluís, que acaba de finalitzar el C1 d’Alemany, si ens matriculem d’Italià o Rus, hem decidit apostar pel Русский.

D’entrada ens sembla una llengua difícil però molt interessant. A favor nostre hi juga el fet que tots dos tenim el cervell acostumat a estudiar i que tenim poc més de 50 anys. Així doncs, ens hem decidit pel Rus… espero no haver-me equivocat, perquè el primer pensament va ser estudiar Italià, una llengua que sembla més amigable per la proximitat lingüística amb el Català. Veurem.

Pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida

He finalitzat les meves pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida, ha estat una activitat molt enriquidora, professionalment i personal.

L’Arxiu és el lloc ideal per a entrar en contacte amb tota mena de documentació no electrònica com són cartells, mapes, plànols, pergamins, llibres, documentació administrativa i personal, CDs, DVDs, etc.

 

 

 

 

 

 

 

La documentació electrònica començarà a arribar als arxius quan sigui una mica més “vella”.

També és el lloc on es pot copsar la realitat que viuen els Arxivers, gent esforçada i professional que fan la seva feina amb el màxim de rigor i amb uns pressuposts minsos.

Personalment, només tinc paraules d’agraïment envers unes grans Persones que m’han acollit amb estima, que m’han ajudat en tot el que els he demanat, m’han transmès els seus coneixements i m’han mostrat les habilitats i capacitats necessàries per a desenvolupar una labor poc recompensada i poc reconeguda… Glòria, Carmina, Xus, Irene, Anna, Anna (2), Rosa i Gerard… moltes gràcies per tot, sou meravelloses! – i meravellós ;). Ha estat un privilegi conviure amb vosaltres.

Comença el darrer semestre!

S’acaba, ara ja ho puc dir. Aquest és el darrer semestre universitari al Grau d’Informació i Documentació de la UOC i comença ple d’oportunitats.

Després d’aconseguir unes molt bones notes, que embelleixen amb orgull el meu expedient, he pogut matricular-me de les darreres quatre assignatures: Organitzacions intensives en coneixement, Enginyeria del programari, Economia i… PRÀCTIQUES!

Les tres assignatures teòriques són molt interessants, principalment les dues primeres perquè toquen temes que m’agraden, sobretot la generació i aprofitament del coneixement generat, però les pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida, m’il·lusionen.

Des del meu acomiadament l’abril de 2016 he estat estudiant de valent i aconseguint unes notes magnífiques, tot fruit de l’esforç personal sense menystenir però, l’ajuda de la família i la bona feina dels docents. Ara, m’enfronto al darrer semestre ple d’il·lusió i optimisme.

No cal dir que espero seguir en la mateixa línia i deixar un expedient del qual estar ben orgullós. Aprofitaré les pràctiques per aprendre el que bonament vulguin ensenyar-me i després… ai! després…

Després aprofitaré l’estiu per a començar a preparar el millor Treball de Final de Grau que sigui capaç d’elaborar i defensar posteriorment davant del Tribunal, alguna cosa per deixar escrita, generar coneixement útil i aprofitable, un document que no sigui efímer, que perduri mínimament en el temps, fins que es vegi superat per algun altre millor al que potser haurà ajudat a néixer.

Nou curs escolar

Comença el setembre i amb ell alguna reorganització personal.

De moment he fusionat els dos comptes twitter que tenia i només en conservaré un, amb això i una mica de força de voluntat crec que aconseguiré fer una mica menys el ronsa. Evidentment seguiré llegint els meus dos diaris de capçalera, Vilaweb i Ara, perquè són la millor manera d’obtenir informació seriosa i contrastada.

Pel que fa a LinkedIn, hauré de tenir-ne una cura especial perquè pot ajudar-me a aconseguir alguna de les meves metes, no obstant la prioritat màxima continua essent el Grau en Informació i Documentació, al que em dedicaré amb cos i ànima, i més ara que començo a veure el final d’aquest camí.

De cara a iniciar el semestre amb seguretat i, aprofitant que tinc 12 dies abans de començar a treballar, ja he començat a fullejar el material que m’ha arribat i també algun text interessant que he trobat a Internet. Tot sigui a fi de bé.

Preparant el nou curs

Cadascú és molt lliure d’enfocar les pròpies vacances com vulgui, n’hi ha que no saben o no poden desconnectar i n’hi ha que desconnecten del tot. Entre aquests “blanc” i “negre” existeixen tots els matisos possibles.

El meu “matís” està consistint en una mica de tot: una primera desconnexió per gaudir de la família i conèixer nous territoris, un primer i tímid retorn a la “realitat” amb el clàssic de cada estiu d’uns dies d’estada al poble de la sogra (Chalamera) i ben aviat, un retorn total a la rutina que tant trobem a faltar quan no la tenim.

Les dues darreres fases d’aquestes vacances han anat acompanyades d’una ullada ràpida als texts acadèmics, amb l’ajuda dels quals hauré de superar el penúltim semestre del Grau d’Informació i Documentació que estic cursant a la UOC.

Intueixo que serà un semestre complicat però interessant i ple de nous continguts, que complementaran el meu aprenentatge. Com en l’any anterior, la meta que m’he fixat continua essent aconseguir les màximes qualificacions possibles en forma de Matrícules d’Honor, un repte difícil perquè el nivell intel·lectual dels meus companys i el nivell d’exigència dels docents acostuma a ser molt elevat, cosa que al mateix temps em satisfà molt perquè significa que has hagut de treballar de valent per aconseguir les M.H.

A més a més, a l’abril de l’any vinent, a la meitat del darrer semestre, finalitzarà el subsidi d’atur, que estic cobrant des de que vaig ser acomiadat de la meva empresa, i només em quedarà el sou de 15 hores setmanals amb el qual compatibilitzo l’atur i que em permet seguir connectat al mercat de treball. Un repte afegit que possiblement m’afectarà, si més no en el seu vessant emocional, i que no hauré de menystenir tot i que això ja serà una altra història.

De moment, sense perdre de vista el futur, gaudim del present i de totes les coses bones que ens ofereix el dia a dia.