Per fi ha arribat el dia

Avui és el DIA. Ja tinc el certificat provisional que supleix el meu flamant títol de Graduat en Informació i Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya. Aquella aventura que va començar l’any 2010, ha acabat aquest semestre amb un èxit total.  Tinc un bon expedient acadèmic farcit d’excel·lents i notables, i embellit amb alguna matrícula d’honor.

És evident que el Títol de Graduat l’he aconseguit amb esforç personal, dedicació i la inversió de moltíssimes hores que hagués pogut dedicar a altres coses, però també és cert que no l’he aconseguit tot sol. Una collada de gent m’ha ajudat de diverses maneres, sigui donant-me suport o docència, així doncs crec necessari fer-ho constar perquè “qui no és agraït, és un malparit” (equivalent en català del “es de bien nacido, ser agradecido“).

De ben segur la llista serà incompleta i algú es quedarà fora, vagin les meves disculpes per endavant.
El primer de la llista ha de ser per força el meu cunyat Jordi, que és qui em va animar insistentment a començar el Grau, després la meva família, Pilar, Anna i Lídia que han hagut de suportar un xic d’abandonament per un “bé major”,  també els meus pares Maria i Josep (e.p.r) que amb gran alegria van veure com, finalment, el seu fill estudiava una carrera. No puc oblidar els amics Rafa i Lluís, sempre disposats a escoltar els meus “rollos”, i el LuisMi, que em va ajudar en alguna assignatura complicada. També algun company de carrera, especialment el Josep Maria Augé sense el qual potser hauria abandonat Estadística i Enginyeria del Programari.

Per acabar és necessari agrair la tasca del personal docent i no docent de la UOC, pel seu tracte humà, la docència i l’encoratjament continuat que m’han ofert.

Fora de l’apartat d’agraïments però dins del grup de responsables necessaris sense els quals hagués acabat el Grau l’any de la meva jubilació, hi ha la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida de l’any 2016, l’any en el qual em van acomiadar de la feina, cosa que em va permetre gaudir d’uns fantàstics i profitosos 24 mesos d’atur, durant els quals li vaig donar l’empenta final als meus estudis universitaris, així doncs… gràcies? Ja és ben cert que quan es tanca una porta…

Aquí acaba aquesta entrada, no us podeu imaginar les ganes que tenia de poder publicar-la!
Després d’aquesta en publicaré alguna altra amb caràcter retrospectiu perquè, sincerament, fins ara no he tingut temps.

EOI

La setmana passada va començar el curs A1.1 de llengua russa, he conegut els companys (nou) i hem fet les primeres classes. La Professora, Anna Logínova (Анна Василова Логинова), és encantadora i, sobretot, molt pacient. Crec que aprendré molt, tot i que no serà ràpid.

La llengua russa té moltes peculiaritats, començant per l’alfabet ciríl·lic. Hauré d’acostumar el cervell a interpretar els símbols. A més a més, els russos no escriuen amb lletra d’impremta, tot ho escriuen amb lletra lligada i, és clar, et pots trobar amb coses com aquesta:

Segur que una persona russa pot llegir-ho sense parpellejar, però un aprenent…

ACTUALITZACIÓ (febrer 2019): Mercès a les TIC i al que he après fins ara 😉 crec que aquí hi posa “Лишишься” (Лишишься), que vol dir “perdent”, sembla que vaig avançant amb el coneixement d’aquesta bonica i lògica llengua 🙂

Русский Язык

La matrícula a l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida comença al setembre de cada any, i jo acabaré el Grau universitari al gener… amb una mica de càlcul bàsic veig que des del febrer fins al setembre de 2019 tindré el cervell en mode “stand by”, cosa perillosa perquè després de nou anys estudiant potser m’acomodo i començo a veure l’Ana Rosa o la Grisso amb el perill que això suposa per a la meva integritat intel·lectual.

Així doncs, comentant amb el meu amic Lluís, que acaba de finalitzar el C1 d’Alemany, si ens matriculem d’Italià o Rus, hem decidit apostar pel Русский.

D’entrada ens sembla una llengua difícil però molt interessant. A favor nostre hi juga el fet que tots dos tenim el cervell acostumat a estudiar i que tenim poc més de 50 anys. Així doncs, ens hem decidit pel Rus… espero no haver-me equivocat, perquè el primer pensament va ser estudiar Italià, una llengua que sembla més amigable per la proximitat lingüística amb el Català. Veurem.

Pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida

He finalitzat les meves pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida, ha estat una activitat molt enriquidora, professionalment i personal.

L’Arxiu és el lloc ideal per a entrar en contacte amb tota mena de documentació no electrònica com són cartells, mapes, plànols, pergamins, llibres, documentació administrativa i personal, CDs, DVDs, etc.

 

 

 

 

 

 

 

La documentació electrònica començarà a arribar als arxius quan sigui una mica més “vella”.

També és el lloc on es pot copsar la realitat que viuen els Arxivers, gent esforçada i professional que fan la seva feina amb el màxim de rigor i amb uns pressuposts minsos.

Personalment, només tinc paraules d’agraïment envers unes grans Persones que m’han acollit amb estima, que m’han ajudat en tot el que els he demanat, m’han transmès els seus coneixements i m’han mostrat les habilitats i capacitats necessàries per a desenvolupar una labor poc recompensada i poc reconeguda… Glòria, Carmina, Xus, Irene, Anna, Anna (2), Rosa i Gerard… moltes gràcies per tot, sou meravelloses! – i meravellós ;). Ha estat un privilegi conviure amb vosaltres.

Comença el darrer semestre!

S’acaba, ara ja ho puc dir. Aquest és el darrer semestre universitari al Grau d’Informació i Documentació de la UOC i comença ple d’oportunitats.

Després d’aconseguir unes molt bones notes, que embelleixen amb orgull el meu expedient, he pogut matricular-me de les darreres quatre assignatures: Organitzacions intensives en coneixement, Enginyeria del programari, Economia i… PRÀCTIQUES!

Les tres assignatures teòriques són molt interessants, principalment les dues primeres perquè toquen temes que m’agraden, sobretot la generació i aprofitament del coneixement generat, però les pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida, m’il·lusionen.

Des del meu acomiadament l’abril de 2016 he estat estudiant de valent i aconseguint unes notes magnífiques, tot fruit de l’esforç personal sense menystenir però, l’ajuda de la família i la bona feina dels docents. Ara, m’enfronto al darrer semestre ple d’il·lusió i optimisme.

No cal dir que espero seguir en la mateixa línia i deixar un expedient del qual estar ben orgullós. Aprofitaré les pràctiques per aprendre el que bonament vulguin ensenyar-me i després… ai! després…

Després aprofitaré l’estiu per a començar a preparar el millor Treball de Final de Grau que sigui capaç d’elaborar i defensar posteriorment davant del Tribunal, alguna cosa per deixar escrita, generar coneixement útil i aprofitable, un document que no sigui efímer, que perduri mínimament en el temps, fins que es vegi superat per algun altre millor al que potser haurà ajudat a néixer.

Nou curs escolar

Comença el setembre i amb ell alguna reorganització personal.

De moment he fusionat els dos comptes twitter que tenia i només en conservaré un, amb això i una mica de força de voluntat crec que aconseguiré fer una mica menys el ronsa. Evidentment seguiré llegint els meus dos diaris de capçalera, Vilaweb i Ara, perquè són la millor manera d’obtenir informació seriosa i contrastada.

Pel que fa a LinkedIn, hauré de tenir-ne una cura especial perquè pot ajudar-me a aconseguir alguna de les meves metes, no obstant la prioritat màxima continua essent el Grau en Informació i Documentació, al que em dedicaré amb cos i ànima, i més ara que començo a veure el final d’aquest camí.

De cara a iniciar el semestre amb seguretat i, aprofitant que tinc 12 dies abans de començar a treballar, ja he començat a fullejar el material que m’ha arribat i també algun text interessant que he trobat a Internet. Tot sigui a fi de bé.

Preparant el nou curs

Cadascú és molt lliure d’enfocar les pròpies vacances com vulgui, n’hi ha que no saben o no poden desconnectar i n’hi ha que desconnecten del tot. Entre aquests “blanc” i “negre” existeixen tots els matisos possibles.

El meu “matís” està consistint en una mica de tot: una primera desconnexió per gaudir de la família i conèixer nous territoris, un primer i tímid retorn a la “realitat” amb el clàssic de cada estiu d’uns dies d’estada al poble de la sogra (Chalamera) i ben aviat, un retorn total a la rutina que tant trobem a faltar quan no la tenim.

Les dues darreres fases d’aquestes vacances han anat acompanyades d’una ullada ràpida als texts acadèmics, amb l’ajuda dels quals hauré de superar el penúltim semestre del Grau d’Informació i Documentació que estic cursant a la UOC.

Intueixo que serà un semestre complicat però interessant i ple de nous continguts, que complementaran el meu aprenentatge. Com en l’any anterior, la meta que m’he fixat continua essent aconseguir les màximes qualificacions possibles en forma de Matrícules d’Honor, un repte difícil perquè el nivell intel·lectual dels meus companys i el nivell d’exigència dels docents acostuma a ser molt elevat, cosa que al mateix temps em satisfà molt perquè significa que has hagut de treballar de valent per aconseguir les M.H.

A més a més, a l’abril de l’any vinent, a la meitat del darrer semestre, finalitzarà el subsidi d’atur, que estic cobrant des de que vaig ser acomiadat de la meva empresa, i només em quedarà el sou de 15 hores setmanals amb el qual compatibilitzo l’atur i que em permet seguir connectat al mercat de treball. Un repte afegit que possiblement m’afectarà, si més no en el seu vessant emocional, i que no hauré de menystenir tot i que això ja serà una altra història.

De moment, sense perdre de vista el futur, gaudim del present i de totes les coses bones que ens ofereix el dia a dia.

Excel·lents resultats

El semestre passat vaig aconseguir acomplir algunes fites personals dins del Grau universitari d’Informació i Documentació que estic fent a la UOC. Una va ser superar el repte de cursar 6 assignatures sense “parar boig”, i una altra l’atorgament d’una Matrícula d’Honor que, realment, em va fer molta il·lusió, a banda de fer-me estalviar alguns “calerons”.

Les notes del semestre passat van ser 1 aprovat (coi d’anglès!), 3 notables, 1 excel·lent i 1 matrícula, però per a aquest semestre em vaig proposar millorar-les i fins i tot, si fos possible, aconseguir dues matrícules… això darrer no ha pogut ser per poc, però sí he millorat les notes aconseguint 2 notables, 3 excel·lents i 1 matrícula. Estic realment satisfet.

Tothom sap que ningú regala res, i la Universitat no és una excepció, però el mèrit no és només meu, cal valorar i agrair en la seva justa mesura la tasca dels fantàstics docents que he tingut aquest semestre i que han aconseguit motivar-me i encoratjar-me, participant de valent, fent proves interessants i posant en valor el material del qual disposem. Així doncs, GRÀCIES!

D’altra banda, sense el suport incondicional de la família, que m’ajuda amb el seu esforç extra, fent tasques que habitualment tinc adjudicades i animant-me a seguir endavant i a aconseguir els millors resultats possibles, tampoc no hauria estat possible. A elles els les dono les gràcies cada dia 🙂

Primera tanda d’exàmens

Ahir vaig gaudir de la primera tanda d’exàmens d’aquest semestre, i dic gaudir perquè estudiar és realment tot un plaer.

La mitjana de les notes de l’avaluació continuada (quasi) no poden ser més bones,  quatre 9 i dos 8. Ara cal traslladar aquests coneixements adquirits a les proves de síntesi semestrals, que són les que atorguen les notes finals i les que consten a l’expedient acadèmic.

De moment estic content, dels tres exàmens d’ahir, dos van anar molt bé, i encara que l’altre va quedar una mica fluix, també estic satisfet.

Aquesta setmana toca repassar els continguts per a la propera tanda, que serà dissabte vinent, amb l’objectiu d’obtenir les màximes qualificacions possibles, que sincerament, m’agradaria que fossin encara millors que el semestre passat.

7A+2B

Passat el primer mes del quadrimestre universitari, estic content, cansat però content.

Matricular-me de 6 assignatures ha estat, de moment, un encert. Amb l’ajuda de la família, arribo a tot i les notes són molt bones, de moment he aconseguit 7 “A” i 2 “B”, no em puc queixar, la recompensa aporta satisfacció.

L’esforç ha estat molt important, en dedicar tantes hores a la Uni, no puc tinc temps per a res més, he de seguir el “Polònia”, el “30 minuts” o el sense ficció per Internet. De tant en tant, quan ja no puc més, m’obligo a parar.

Ara, acabada una PAC especialment llarga i complicada, a la que he dedicat 3 setmanes, faig una parada per escriure això i reflexionar interiorment, avui dedicaré el dia als meus i a mi mateix.

Bon primer de maig!