Dos acabaments i un inici

Avui ha estat el meu darrer dia de vacances, les he gaudit de valent atenent assumptes que havia deixat de banda per manca de temps, petites feines domèstiques, lectura de texts, condicionar la terrassa i les plantes… petites coses.

Avui finalitza també la relació laboral amb l’empresa que em va contractar ara fa deu mesos.  Ha estat una relació interessant, en la qual he pogut aportar (crec) més del que m’era exigible, i profitosa per ambdues bandes. Les relacions amb els companys han estat les habituals en totes les empreses (suposo), però la relació amb el Director General ha estat excepcional. Una de les millors coses d’aquesta feina ha estat conèixer el Ricard Purroy i treballar amb ell i per a ell. Bona persona i gran professional al qual he d’agrair l’oportunitat que em va donar.

Les raons per marxar abans que s’acabés el contracte quedaran en l’àmbit privat. Només vull dir que ha estat per desavinences amb l’empresa en general, tot i que no amb els companys ni els directius.

També és cert que volia ampliar horitzons, treballar més “de lo meu”, en una empresa més gran on els documents no siguin simples proves d’una relació comercial, on poder aplicar els meus coneixements a fons, amb col·legues de departament que apreciïn les sèries documentals i els expedients, on poder repensar els mètodes i eines de comunicació i documentació per a aportar valor afegit al conjunt de l’organització… resumint, un lloc on fer de documentalista.

Ara, doncs, comença l’inici que deia al títol, és a dir, comença la cerca d’una nova feina que satisfaci les meves aspiracions i necessitats, i en la que pugui aportar el meu granet de sorra. És per això, aquests dies, he estat actualitzant el currículum i “movent” les xarxes amb la finalitat de tornar a sortir al mercat laboral. No tinc pressa per fer-ho i m’agafaré un breu lapse temporal de desconnexió, ja que vull fer un petit “reset” amb autocrítica inclosa que em permeti analitzar algunes de les tasques realitzades.

Veurem que passa a partir d’ara perquè hom no sap mai què ens oferirà el destí.

Sogre

M’he adonat que, si la salut acompanya, és jove qui vol ser jove.

El meu estimat sogre té 85 anys, una salut raonablement bona, ganes de fer coses, de gaudir de la vida i de fer-ho amb la família, amics, companys i veïns.

No sé com era abans però, fa 35 anys que el conec i (quasi) sempre ha sigut així.

Avui hem anat al poble, m’ha ensenyat el nou motocultor que s’ha auto regalat aprofitant uns diners imprevistos, m’ha explicat els seus plans de futur per a l’hort que cultiva, hem mirat uns vídeos de youtube relacionats amb la nova “mula” i els seus accessoris, i hem xerrat de lo humà i lo diví… incloent-hi les nostres opinions polítiques en les quals no acabem de coincidir. És una joia de sogre, tant de bo el pugui gaudir molts i molts anys.

Decisions

En menys de 30 dies hauré de prendre decisions que m’afectaran en l’àmbit laboral, ho veig a venir.

Estic més a prop de la cruïlla que vaig veure el mes passat, ara tot es veu una mica més clar. Aquell trencall recte que portava a la continuïtat, ara sembla aturar-se una mica més enllà, concretament a l’atur. No és segur però…

De moment i només per prevenir, ja he començat a moure fitxa, he actualitzat el CV i l’he fet arribar a uns amics per si em poden aconsellar amb el contingut, el format, colors, etc. Les opinions dels altres són molt importants perquè veuen coses que nosaltres no veiem. Les respostes han estat positives, el meu CV els ha agradat i creuen que, en cas de cercar feina, tindria possibilitats reals d’aconseguir-ne.

També he començat a explorar de lluny l’altre trencall, aquell que fa una mica de corba i no permet veure que hi ha més enllà. He preguntat i m’he informat, així, quan arribi el moment estaré una mica més preparat.

En aquest cas, les expectatives no són clares perquè els resultats depenen de les decisions que prenguin terceres persones, per tant no hi ha res segur, és més aviat com una quiniela, si la “conjunció astral” és favorable, aconseguiré els meus objectius.

Veurem…

Cruïlla

Sembla que al meu camí, a l’horitzó, hi veig una cruïlla. Potser d’aquí a uns mesos em toqui escollir quin trencall agafo. Un trencall és recte i porta a la continuïtat, l’altre fa una mica de corba i no em deixa veure que hi ha més enllà.

La por al desconegut va lligada a la naturalesa humana, si més no això diuen. La por a equivocar-se fa que molts cops parem i inclús retrocedim perquè els riscos ens fan por…, i com més vells, més.

Ara mateix continuo caminant sense perdre de vista la cruïlla i començant a valorar què faré quan hi arribi, això sí, sense preocupar-me massa, no cal guarir la ferida abans que es produeixi.

Per fi ha arribat el dia

Avui és el DIA. Ja tinc el certificat provisional que supleix el meu flamant títol de Graduat en Informació i Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya. Aquella aventura que va començar l’any 2010, ha acabat aquest semestre amb un èxit total.  Tinc un bon expedient acadèmic farcit d’excel·lents i notables, i embellit amb alguna matrícula d’honor.

És evident que el Títol de Graduat l’he aconseguit amb esforç personal, dedicació i la inversió de moltíssimes hores que hagués pogut dedicar a altres coses, però també és cert que no l’he aconseguit tot sol. Una collada de gent m’ha ajudat de diverses maneres, sigui donant-me suport o docència, així doncs crec necessari fer-ho constar perquè “qui no és agraït, és un malparit” (equivalent en català del “es de bien nacido, ser agradecido“).

De ben segur la llista serà incompleta i algú es quedarà fora, vagin les meves disculpes per endavant.
El primer de la llista ha de ser per força el meu cunyat Jordi, que és qui em va animar insistentment a començar el Grau, després la meva família, Pilar, Anna i Lídia que han hagut de suportar un xic d’abandonament per un “bé major”,  també els meus pares Maria i Josep (e.p.r) que amb gran alegria van veure com, finalment, el seu fill estudiava una carrera. No puc oblidar els amics Rafa i Lluís, sempre disposats a escoltar els meus “rollos”, i el LuisMi, que em va ajudar en alguna assignatura complicada. També algun company de carrera, especialment el Josep Maria Augé sense el qual potser hauria abandonat Estadística i Enginyeria del Programari.

Per acabar és necessari agrair la tasca del personal docent i no docent de la UOC, pel seu tracte humà, la docència i l’encoratjament continuat que m’han ofert.

Fora de l’apartat d’agraïments però dins del grup de responsables necessaris sense els quals hagués acabat el Grau l’any de la meva jubilació, hi ha la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida de l’any 2016, l’any en el qual em van acomiadar de la feina, cosa que em va permetre gaudir d’uns fantàstics i profitosos 24 mesos d’atur, durant els quals li vaig donar l’empenta final als meus estudis universitaris, així doncs… gràcies? Ja és ben cert que quan es tanca una porta…

Aquí acaba aquesta entrada, no us podeu imaginar les ganes que tenia de poder publicar-la!
Després d’aquesta en publicaré alguna altra amb caràcter retrospectiu perquè, sincerament, fins ara no he tingut temps.

Recapitulació

Han passat dos mesos i mig des que vaig estrenar lloc de treball i toca recapitular.

Durant aquest temps he pogut aclimatar-me còmodament als ritmes de l’empresa, mercès també a la disminució d’activitat, recurrent i estacional, a la que ens obliga l’agost, mes de vacances per a quasi tothom.

També he pogut prendre la mida als meus companys (i als meus caps), com ells, de ben segur, hauran fet amb mi. Crec que es pot dir que ja sabem quin peu calcem tots plegats, cosa molt útil que ens evitarà patir falses expectatives, futures decepcions i mals entesos.

L’etapa que comença a partir de la segona quinzena de setembre s’albira complexa i una mica febril. Cal reprendre  alguns projectes que havien quedat alentits per motius diversos, i que no poden esperar més. Al mateix temps cal continuar innovant en tot el referent a la governança de la informació i els processos de treball i els documentals, alguns d’ells força complexes perquè les tasques van i vénen d’una persona a una altra depenent del moment en el que es troben.

Per tot plegat puc assegurar que estaré força entretingut, treballant i aprenent, alhora que intentaré aplicar els meus coneixements en benefici del meu ocupador, que per a això em van contractar 🙂

Русский Язык

La matrícula a l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida comença al setembre de cada any, i jo acabaré el Grau universitari al gener… amb una mica de càlcul bàsic veig que des del febrer fins al setembre de 2019 tindré el cervell en mode “stand by”, cosa perillosa perquè després de nou anys estudiant potser m’acomodo i començo a veure l’Ana Rosa o la Grisso amb el perill que això suposa per a la meva integritat intel·lectual.

Així doncs, comentant amb el meu amic Lluís, que acaba de finalitzar el C1 d’Alemany, si ens matriculem d’Italià o Rus, hem decidit apostar pel Русский.

D’entrada ens sembla una llengua difícil però molt interessant. A favor nostre hi juga el fet que tots dos tenim el cervell acostumat a estudiar i que tenim poc més de 50 anys. Així doncs, ens hem decidit pel Rus… espero no haver-me equivocat, perquè el primer pensament va ser estudiar Italià, una llengua que sembla més amigable per la proximitat lingüística amb el Català. Veurem.

Adéu, Toni.

Dia trist per a molts, ens ha deixat el Toni Curto, amic i company de feina, bona persona, sempre un somriure als llavis, un acudit a punt per suavitzar una situació, una mà per ajudar a qui fes falta…

Adéu, Toni, romandràs en la nostra memòria.

Comença el darrer semestre!

S’acaba, ara ja ho puc dir. Aquest és el darrer semestre universitari al Grau d’Informació i Documentació de la UOC i comença ple d’oportunitats.

Després d’aconseguir unes molt bones notes, que embelleixen amb orgull el meu expedient, he pogut matricular-me de les darreres quatre assignatures: Organitzacions intensives en coneixement, Enginyeria del programari, Economia i… PRÀCTIQUES!

Les tres assignatures teòriques són molt interessants, principalment les dues primeres perquè toquen temes que m’agraden, sobretot la generació i aprofitament del coneixement generat, però les pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida, m’il·lusionen.

Des del meu acomiadament l’abril de 2016 he estat estudiant de valent i aconseguint unes notes magnífiques, tot fruit de l’esforç personal sense menystenir però, l’ajuda de la família i la bona feina dels docents. Ara, m’enfronto al darrer semestre ple d’il·lusió i optimisme.

No cal dir que espero seguir en la mateixa línia i deixar un expedient del qual estar ben orgullós. Aprofitaré les pràctiques per aprendre el que bonament vulguin ensenyar-me i després… ai! després…

Després aprofitaré l’estiu per a començar a preparar el millor Treball de Final de Grau que sigui capaç d’elaborar i defensar posteriorment davant del Tribunal, alguna cosa per deixar escrita, generar coneixement útil i aprofitable, un document que no sigui efímer, que perduri mínimament en el temps, fins que es vegi superat per algun altre millor al que potser haurà ajudat a néixer.