Tres mesos

Ahir va fer tres mesos que treballo de Tècnic d’Arxiu als Jutjats de Lleida, a través de l’empresa “Magma Cultura”. Tota una experiència.

Evidentment no puc comentar res del que passa per les meves mans, perquè l’Ètica i les normes relatives a allò que en diuen “descubrimiento y revelación de secretos” m’ho impedeix. D’altra banda, la meva feina és molt concreta i no inclou mirar ni escodrinyar els expedients més enllà de l’imprescindible per a un correcte inventariat d’aquests. Així doncs, si algú espera comentaris “suculents”, pot deixar de llegir ara mateix.

Al meu entendre, en qualsevol feina hi ha uns pilars fonamentals que converteixen un bon lloc de treball en un infern i a l’inrevés: Que t’agradi la feina que fas, un sou i condicions de treball dignes, i un bon ambient laboral.

Jo he estat afortunat perquè m’agrada la feina que faig, el sou és “correcte” (tot i que podria ser més “correcte”) i els companys de treball són d’una qualitat humana excepcional.

Les expectatives indiquen que hi podria estar uns quants mesos més però sigui com sigui, penso continuar implicant-m’hi al màxim (com sempre faig) sense pensar si el meu lloc de treball té data de caducitat, cal gaudir de les coses en el moment que passen sense pensar en hipotètics problemes futurs que potser no esdevindran mai.

Nova aventura

El “parón” que necessitava per fer un trencament abans de trobar feina, ha durat poc. D’aquí a cinc dies començo a treballar en un altre lloc, fent tasques completament relacionades amb el que he estudiat i practicat… una joia.

A finals del mes passat, després d’enviar un currículum a una empresa que proveeix de professionals a altres empreses, vaig anar a Barcelona a fer una entrevista de treball.

No n’he fet gaires d’entrevistes de treball però m’hi sento còmode fent-les. Crec que el secret és ser transparent i no tenir una excessiva necessitat (cosa ben difícil avui dia). És ben cert que el tarannà de l’entrevistadora va ajudar molt i molt al bon desenvolupament de la reunió. Així, a primera vista, una bona persona, també transparent i disposada a tenir-me en compte.

Bé, la qüestió és que una setmana després em van confirmar que, si volia, la feina era meva. I volia, i tant que volia! Treballar de Tècnic d’Arxiu als Jutjats de Lleida, quatre mesos després d’acabar el Grau d’Informació i Documentació amb l’optativitat de Gestió de Serveis d’Informació és una oportunitat a la qual  no tothom pot accedir.

Ara toca incorporar-me i ajudar a fer que tot rutlli el millor possible, aportant el que pugui per millorar el servei i també gaudir d’una mica d’estabilitat laboral.

Bandera negra

Aprofitant que vaig haver d’anar a la festa major de Les Borges Blanques, a veure el darrer concert que La Raiz farà a Catalunya (abans de prendre’s un merescut descans després de 12 anys de voltar pels escenaris), perquè la meva filla petita “no podia perdre’s” aquest concert 😏, em vaig comprar una bandera negra 😎

Bandera negra catalana
Bandera negra catalana

La bandera negra catalana, com molt bé explica en Vicent Partal en aquest articlees refereix a la lluita sense quarter, just oposat al que significa la bandera blanca de rendició“.

Feia dies que volia comprar-la per a posar-la al balcó de casa el pròxim onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya. La raó és molt senzilla, ja no en tinc prou amb l’estelada, vull que el món sàpiga que “fins aquí hem arribat i no hi ha marxa enrere”, NI OBLIT, NI PERDÓ 😒.

Final de semestre

Avui he fet el darrer examen del semestre… i del Grau!

Si no passa res i aprovo les tres assignatures i les pràctiques, només hauré de fer el Treball de Final de Grau.

Així doncs al setembre em matricularé dels 12 darrers crèdits del Grau i faré el millor TFG que sigui capaç de fer, per esforç i ganes no serà.

A banda de la voluntat, capacitat, coneixements i habilitats, tinc al meu favor que comença l’estiu i podré anar preparant material, lectures i idees… sempre que la feina m’ho permeti perquè… ben aviat hi haurà novetats 🙂

Està tornant Delicious?

Periòdicament entro al meu compte Delicious per si, per aquelles casualitats, pogués exportar les darreres adreces desades, sempre sense èxit… Avui però, he pogut!

Ja torno a tenir backup de totes les meves adreces preferides, 3500 adreces col·leccionades pacientment des de l’any 2010.

Serà veritat que no abandonen el projecte? De moment no em rendeixo, continuaré utilitzant Tagpacker però tindré un ull posat a Delicious, sempre és bo tenir alternatives.

Delicious, RIP?

Avui, després de dos dies d’inactivitat, la web de “del.icio.us” torna a funcionar. Entengueu-me, només torna a funcionar parcialment, és a dir es pot afegir i consultar enllaços però continua sense permetre l’exportació dient allò que fa mesos que repeteix “We’re sorry, but due to heavy load on our database we are no longer able to offer an export function. Our engineers are working on this and we will restore it as soon as possible”.

Suposo que és una mesura per evitar la fuga massiva d’usuaris cap a altres plataformes, no ho sé però ho sembla.

Per la meva part, des de que van començar a sortir notícies sobre la venda  i viabilitat del servei, vaig començar a guardar còpies de seguretat dels meus enllaços, que ja són més de 3500, tots ells degudament etiquetats i amb comentaris personalitzats. Tot i així no vaig poder evitar la probable pèrdua dels últims 200 enllaços afegits, ja que la darrera còpia de seguretat que tinc és d’abril de l’any passat.

Des d’aleshores, no he pogut desar els meus “bookmarks” apropiadament i en tinc una bona colla sense classificar… fins avui 🙂

He estat cercant durant mesos una aplicació alternativa a “Delicious” i no ha estat fins aquesta setmana i per casualitat que l’he trobat. Penseu que els requeriments que demanava eren molts, el més important però, era que pogués importar els marcadors des del “backup” en forma de fitxer “html”, sense perdre els meus comentaris individualitzats!

L’alternativa es diu “Tagpacker” i crec que acompleix amb escreix les necessitats de tots els “orfes” de “Delicious”, començant per la importació dels “Favoritos” de forma impecable i sense errades. A més a més indexa les etiquetes, però també els comentaris, facilitant la cerca i recuperació posterior. Per descomptat és gratuïta i, molt important, és alemanya (UE), i per tant (suposadament) més respectuosa amb les dades personals que les radicades a altres països.

Personalment i com a opinió personal, crec que només puc dir allò de “Delicious” est mort(?), vive le “Tagpacker”!

Un condensador

Feia unes setmanes que el nostre rentaplats marca Candy model CDF-3153 feia coses rares. Deixava entrar l’aigua i la extreia perfectament però no feia res més, les aspes no giraven.  Tot i això, de vegada en quant començava a funcionar i de vegades acabava el cicle de rentat.

Vaig cercar per Internet si algú havia tingut el mateix problema però no vaig trobar res, el més semblant era una possible avaria en la bomba de recirculació.

Veient que no trobava solució al problema, vaig fer venir un tècnic que es va dedicar a tocar botons i em va fer volar 70 euros sense ni treure el rentaplats del seu lloc. La seva conclusió: “és la placa i val molts diners, te recomano que en compris un altre”.

Abans de mirar preus, vaig decidir desmuntar la porta i mirar jo mateix el circuït imprès. Semblava estar correcte, sense components reescalfats ni condensadors explosionats, cap soldadura havia canviat de color… La placa no era 🙁

Quan ja havíem mirat preus per comprar un nou rentavaixelles, en un moment de “bogeria” vaig fer un correu al fabricant, esperant alguna indicació o consell.

L’endemà al matí rebo un correu dient que havien passat l’avís de l’avaria al servei tècnic de Lleida. Recordant la passada experiència els vaig trucar immediatament per evitar tornar a pagar diners per no res.
La diferència en els tractes van ser abismals, començant per un preu tancat amb un topall per dalt.

A mig matí apareix el tècnic, extreu l’aparell, desmunta la porta, comprova la placa, torna a muntar i va directe al motor. Detecta un condensador malmès i ens diu el que costarà la reparació… 8,65 euros. Evidentment hi ha la resta: desplaçament i mà d’obra i impostos, tot plegat 55,84 euros i a funcionar.

Us els recomano, són “Servicio Técnio Lucia” i el seu telèfon és el 973240414.

Per acabar us presento el culpable.

Pasqua

Ja estic esperant la mona de pasqua. La meva padrina me la dóna tot i que la fa la meva mare perquè la padrina ja no pot. Qui sap si serà l’última… Mentrestant anirem assajant el verset, soc un home de tradicions (algunes) i cal respectar el desig dels nostres majors, s’ho han guanyat.

Pasqua és avui

la mona, la vull

doneu-me la mà

que us la vull besar.

A veure si després puc penjar una foto…

A banda, ahir vaig (vàrem) lliurar una nova pac, aquesta estava centrada el les bases de dades tipus “Access”, què difícil l’he trobat! veurem si la nota s’adiu a l’esforç emprat. Pel que fa al grup (de dos) una mica desorganitzat, vaig haver de quedar-me sense anar a Chalamera per si feia falta connectar-me per fer alguna cosa, la família allà i jo a Lleida.

 

Tasques

Començo un altre dilluns ple de tasques, un nou modul de Big data per estudiar, un nou modul de Criptografia clàssica i els mòduls de les assignatures de la UOC que comencen a empènyer.

A tot això li he d’afegir que estem sense cotxe, bé, seria més correcte dir que estem sense el cotxe propi, per un petit accident de circulació sense massa importància, però com que els cotxes estan fets de “plastinflàs”, doncs està una mica abonyegat. Què hi farem, ningú a pres mal que és lo més important, de la resta se’n fa càrrec l’assegurança.

Veure’m com comença la setmana laboral… aquesta és una altra qüestió. Falten 18 dies per l’Assemblea General que ha de decidir el futur del Col·legi i que de rebot afectarà al meu, tot i que jo tinc molt clar què vull i fins on vull arribar. Hi ha coses que ataquen directament la dignitat d’una persona i, de moment encara la conservo tota.