Dos acabaments i un inici

Avui ha estat el meu darrer dia de vacances, les he gaudit de valent atenent assumptes que havia deixat de banda per manca de temps, petites feines domèstiques, lectura de texts, condicionar la terrassa i les plantes… petites coses.

Avui finalitza també la relació laboral amb l’empresa que em va contractar ara fa deu mesos.  Ha estat una relació interessant, en la qual he pogut aportar (crec) més del que m’era exigible, i profitosa per ambdues bandes. Les relacions amb els companys han estat les habituals en totes les empreses (suposo), però la relació amb el Director General ha estat excepcional. Una de les millors coses d’aquesta feina ha estat conèixer el Ricard Purroy i treballar amb ell i per a ell. Bona persona i gran professional al qual he d’agrair l’oportunitat que em va donar.

Les raons per marxar abans que s’acabés el contracte quedaran en l’àmbit privat. Només vull dir que ha estat per desavinences amb l’empresa en general, tot i que no amb els companys ni els directius.

També és cert que volia ampliar horitzons, treballar més “de lo meu”, en una empresa més gran on els documents no siguin simples proves d’una relació comercial, on poder aplicar els meus coneixements a fons, amb col·legues de departament que apreciïn les sèries documentals i els expedients, on poder repensar els mètodes i eines de comunicació i documentació per a aportar valor afegit al conjunt de l’organització… resumint, un lloc on fer de documentalista.

Ara, doncs, comença l’inici que deia al títol, és a dir, comença la cerca d’una nova feina que satisfaci les meves aspiracions i necessitats, i en la que pugui aportar el meu granet de sorra. És per això, aquests dies, he estat actualitzant el currículum i “movent” les xarxes amb la finalitat de tornar a sortir al mercat laboral. No tinc pressa per fer-ho i m’agafaré un breu lapse temporal de desconnexió, ja que vull fer un petit “reset” amb autocrítica inclosa que em permeti analitzar algunes de les tasques realitzades.

Veurem que passa a partir d’ara perquè hom no sap mai què ens oferirà el destí.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada