Ara que ja hem votat

El temps és tan escàs que només podem fer allò que és imprescindible. Portem una llarga temporada en la que només compta el dia a dia i el manteniment de la República ben viva. Reunions, actes, protestes, cantades, empaperades, més reunions… i ara que hem tornat a votar i que hem guanyat, el temps continua essent escàs i continuarà havent-hi mobilitzacions.

A més a més, queden 3 dies per lliurar la darrera PAC d’aquest complicat semestre. Els estudis han anat molt bé, amb bones notes i assignatures molt interessants. No espero cap Matrícula d’Honor a les proves finals, però sí estic segur de poder fer un bon paper.

El semestre vinent també serà complicat. Per una banda faré les tres darreres assignatures del Grau i un grapat d’hores de pràctiques en un lloc que encara no puc confirmar però que m’omplirà personalment. D’altra banda però, s’acabarà el subsidi d’atur i apareixeran les primeres dificultats econòmiques que, tot i representar un mal de cap, no seran insalvables per haver estat conservadors tota la vida… allò de “el que tuvo y retuvo… mantuvo” o alguna cosa semblant.

Ara si que veig el final del túnel, els dels estudis i el del treball. Tant un com l’altre s’atansen ràpidament i caldrà reaccionar de pressa, sortosament estic preparat, confio en mi mateix i tinc el suport incondicional de tota la família.

Bon Nadal als hipotètics lectors.

Llibertat Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueres.

El dret de vot

Després d’algunes setmanes frenètiques per si podrem votar o no, llegeixo a Twitter un escrit del Senyor Jorge Verstrynge que m’ha agradat molt. Després de demanar-li permís, el reprodueixo a continuació, per tot seguit fer una breu reflexió que em faig a mi mateix però que voldria compartir.

L’adreça de la piulada és aquesta: https://twitter.com/VerstryngeJorge/status/906963472235352064

Ante la sinvergonzonería, las mentiras, el cinismo y las amenazas proferidas por el Gobierno de Madrid y los partidarios afines a éste, se hace obvio que, más que nunca, hay que votar el 1 de Octubre: con papeletas, las uñas o la voz, donde no las haya. Pero votar. Porque votar de una forma u otra ya es cuestión de honor.

No cedáis, que nadie puede impedir a un pueblo decidir su destino. Y no aceptéis eso de que cuando se vulnera la ley, se vulnera la democracia: la voluntad del pueblo está por encima de la ley; más aún: el pueblo y su voluntad son la fuente de la ley.

(JORGE V. 10.09.2017)

#CatalunyaVota

El Sr. Verstrynge i jo tenim algunes diferències ideològiques però ambdós pensem que votar soluciona els conflictes polítics, per tant aquí van els meus pensaments:

Quan des de Madrid (genèric) ens diuen que el referèndum és il·legal, ens enganyen, clar i català; el que realment haurien de dir és que, un resultat afirmatiu de l’esmentat referèndum no es podria aplicar perquè contradiu la seva “sacrosanta” Constitució, no sé quantes Lleis més i a més a més no interessa a determinades elits econòmiques. Però es clar, és més fàcil dir que és il·legal i tallar de soca-rel el debat d’idees que portaria a una reforma constitucional, que he d’admetre que no m’atrau. El fet de comptar-nos en un referèndum acordat permetria que el poble espanyol prengués consciència de forma fefaent de les aspiracions del poble català i, d’aquesta manera potser s’aixecarien veus que pressionarien els representants polítics a prendre determinats acords i accions que, qui sap, ens menarien a un trencament total del règim del 78 que “ells” no poden permetre de cap manera car seria la fi de moltíssimes prebendes i obriria la caixa dels trons a, per exemple, Andalusia i els seus latifundis.

Per acabar, és ben cert que hi ha dictadures que deixen “votar” els seus ciutadans i no per això deixen de ser dictadures, però quan una democràcia impedeix el vot del poble,  emprèn el camí de convertir-se en una dictadura, i això és molt perillós, tant si et quedes com si te’n vas.

Salut i Llibertat!