Final d’etapa

Avui m’he acomiadat de la feina. Resulta estrany perquè la darrera vegada que ho vaig fer va ser l’any 1988 per la impossibilitat de compaginar dues jornades de treball consecutives. A tall d’anècdota recordo que durant els primers 15 dies de treball vaig perdre 10 kg. i després de 3 mesos, estava exhaust.

Les següents dues vegades que vaig acabar una relació laboral van ser l’any 1992 i l’any 2016. La primera perquè van tancar la delegació de Lleida de Rosdor (patates fregides i snacks), i la segona… millor no pensar-hi, cal no oblidar però no és necessari recordar.

Així doncs, avui he comunicat a la meva “jefa” que en 15 dies plego perquè m’ha sortit una feina a jornada completa i un sou “decent”, espero no equivocar-me però inclús si fos el cas, de tot s’aprèn.

M’ha encantat la reacció de l’Àngels (la “jefa”) perquè, tot i deixar-la “en cuadro”, s’ha alegrat molt per mi. És el que té treballar amb bones persones 🙂

Pel que fa a la nova feina… ho deixo per a una entrada posterior.

Nova etapa, reptes nous

Torno al món laboral actiu, el dia 1 de desembre vaig fitxar per la Fundació IDEE.

Aquesta Fundació privada sense ànim de lucre em va fer una bona oferta: una jornada de treball a mida que em permet simultaniejar el treball, els estudis de Grau i la família.

Ara toca adaptar-se a la nova situació, agafar nous hàbits de vida i implicar-se en un projecte que s’albira apassionant. Sé que puc aportar molt, tinc els coneixements i l’actitud, estic ben format acadèmicament i sóc competent en molts àmbits.

Per altra banda coneixeré nous estils de treball i maneres de fer, nous companys i grups diferents. Aquesta nova situació m’obre finestres per on veure el món d’una altra manera.

Estic disposat a treballar per aconseguir una bona simbiosi on tothom hi guanyi.