Per fi ha arribat el dia

Avui és el DIA. Ja tinc el certificat provisional que supleix el meu flamant títol de Graduat en Informació i Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya. Aquella aventura que va començar l’any 2010, ha acabat aquest semestre amb un èxit total.  Tinc un bon expedient acadèmic farcit d’excel·lents i notables, i embellit amb alguna matrícula d’honor.

És evident que el Títol de Graduat l’he aconseguit amb esforç personal, dedicació i la inversió de moltíssimes hores que hagués pogut dedicar a altres coses, però també és cert que no l’he aconseguit tot sol. Una collada de gent m’ha ajudat de diverses maneres, sigui donant-me suport o docència, així doncs crec necessari fer-ho constar perquè “qui no és agraït, és un malparit” (equivalent en català del “es de bien nacido, ser agradecido“).

De ben segur la llista serà incompleta i algú es quedarà fora, vagin les meves disculpes per endavant.
El primer de la llista ha de ser per força el meu cunyat Jordi, que és qui em va animar insistentment a començar el Grau, després la meva família, Pilar, Anna i Lídia que han hagut de suportar un xic d’abandonament per un “bé major”,  també els meus pares Maria i Josep (e.p.r) que amb gran alegria van veure com, finalment, el seu fill estudiava una carrera. No puc oblidar els amics Rafa i Lluís, sempre disposats a escoltar els meus “rollos”, i el LuisMi, que em va ajudar en alguna assignatura complicada. També algun company de carrera, especialment el Josep Maria Augé sense el qual potser hauria abandonat Estadística i Enginyeria del Programari.

Per acabar és necessari agrair la tasca del personal docent i no docent de la UOC, pel seu tracte humà, la docència i l’encoratjament continuat que m’han ofert.

Fora de l’apartat d’agraïments però dins del grup de responsables necessaris sense els quals hagués acabat el Grau l’any de la meva jubilació, hi ha la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida de l’any 2016, l’any en el qual em van acomiadar de la feina, cosa que em va permetre gaudir d’uns fantàstics i profitosos 24 mesos d’atur, durant els quals li vaig donar l’empenta final als meus estudis universitaris, així doncs… gràcies? Ja és ben cert que quan es tanca una porta…

Aquí acaba aquesta entrada, no us podeu imaginar les ganes que tenia de poder publicar-la!
Després d’aquesta en publicaré alguna altra amb caràcter retrospectiu perquè, sincerament, fins ara no he tingut temps.

Nou curs escolar

Comença el setembre i amb ell alguna reorganització personal.

De moment he fusionat els dos comptes twitter que tenia i només en conservaré un, amb això i una mica de força de voluntat crec que aconseguiré fer una mica menys el ronsa. Evidentment seguiré llegint els meus dos diaris de capçalera, Vilaweb i Ara, perquè són la millor manera d’obtenir informació seriosa i contrastada.

Pel que fa a LinkedIn, hauré de tenir-ne una cura especial perquè pot ajudar-me a aconseguir alguna de les meves metes, no obstant la prioritat màxima continua essent el Grau en Informació i Documentació, al que em dedicaré amb cos i ànima, i més ara que començo a veure el final d’aquest camí.

De cara a iniciar el semestre amb seguretat i, aprofitant que tinc 12 dies abans de començar a treballar, ja he començat a fullejar el material que m’ha arribat i també algun text interessant que he trobat a Internet. Tot sigui a fi de bé.

Ha valgut la pena.

Ja tinc les notes del semestre i només falta fer la mitja amb les proves que es fan a mig mes.

L’esforç ha valgut la pena, ha estat un semestre una mica dur per tot plegat i ha costat treballar les cinc assignatures de les quals em vaig matricular. Ara però, veig una part de la recompensa, 4 notables i un excel·lent de… 10!!!

Sense menystenir el propi esforç personal, val a dir que la matèria era interessant i els docents han estat a l’altura.

El següent pas és fer una bona repassada al materials per fer front als exàmens i millorar la nota si fos possible. Després, si tot va com ha d’anar, tornar a matricular-me de cinc assignatures més per al pròxim semestre i així anar apropant-me al final del Grau. Especular més enllà seria temerari i tampoc no cal explicar tots els projectes, si més no avui 😉

cinc assignatures costen de portar

Aquest semestre està resultant dur de veritat, cinc assignatures cada quatre mesos (10 per curs) costen de portar.

Els materials són interessants i s’aprèn molt però el temps es fa curt.

A més a més estic en la disjuntiva d’atendre les ofertes de treball que van sorgint o continuar immers en els estudis i acabar-los com més aviat millor. Quin dilema!

M’inclino per acabar els estudis i sortir al mercat de treball després, quan ja estigui considerablement millor preparat. Si més no, si no ho faig ara potser ja no ho faré.